Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

i la carn dels homes de terra. Potser amb lluç i alguna au, marisc i vegetals, aigua
i un xic de licor. Un plat fet de moltes aportacions, com el nostre món globalitzat.
Un plat on tothom és convidat a participar en la seva elaboració.
Acompanyant aquests àpats, el pa i el vi que ens congreguen al voltant de
la taula, en nom de la comunió dels béns i del partir compromès del pa. El vi que
és fruit del treball i que alegra i acompanya els homes. El vi que embriaga i
agermana, el vi de la copa que va de mà en mà. El vi també d’El Convit de Plató,
rebaixat amb mel i aigua per fer-lo més bo, més dolç, amb un intens gust de bóta
i de fusta de roure, de bosc mediterrani.
I per acabar, per postres, per fer de l’àpat una festa, el més recent. Les
obres de divulgació del nostre homenatjat. La sabiduría antigua. Terapia para los
males del hombre contemporáneo, per exemple, podria ser una bona manera
d’arrodonir el banquet per a aquells a qui els plats intermitjos els semblen pesats
o densos, per als que no tenen gaire gana, però sí que estan disposats a gaudir
d’un moment de plaer i de veritat. Un sorbet o un gelat, que cadascú pot
complementar com més li agradi, però que tothom troba dolç i agradable al
paladar. Acompanyant-ho, una copa de cava de la nostra terra i qui sap si després
del cafè, un gotet de grappa italiana.
El filòsof i l’amor a la saviesa.
Després d’aquesta digressió, que a ben segur a aquesta hora ha causat
més d’un defalliment, no els parlo més de menjar. Potser no sigui una
aproximació excessivament rigorosa a la seva obra, però exemplifica bé, penso,
com la filosofia pot incloure’s en la quotidianitat. Valgui com a al·legoria.
Podem dir que el Dr. Reale és un amant de la saviesa, en el sentit més
radical d’aquesta expressió. És algú que, si se’m permet l’analogia, ha fet del seu
amor a la saviesa una forma d’àgape, d’amor que es dóna sense reserves, sense
condicions, sense exigències, un amor que fa gran i resplendent qui estima; però
també un amor que no nega l’irresistible atractiu del coneixement veritable, la
“bogeria divina 3 “ que és sentir-se abraçat de sobte per la bellesa de la ciència,
com un “eros“ que captiva i allibera. La síntesi “d’àgape“ i “eros“ fa harmònic
aquest donar i rebre entre el filòsof i la saviesa 4 . Aquest “filo-sofos“, aquest
3 Benet XVI, Deus caritas est.
4 L’intervista al filosofo Giovanni Reale di Pierangelo Giovanetti, 2006 Itàlia, Avennire Online.
94