Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

eneficiar de la seguretat que l’OTAN garanteix i de la perspectiva d’entrar a
Europa. Havel és l’única figura rellevant de la transició que ha romàs al timó
durant tot el curs“.
4. Reflexions sobre el tercer punt
Contràriament al que moltes persones creuen, la “cultura de l’escriptura“
no va néixer a l’edat moderna amb la invenció de l’art de la impremta.
De fet, la invenció de la impremta va reforçar, desenvolupar i difondre
aquesta cultura a un radi més ampli, però no la va crear.
Això és una dada precisa, de fet, però no és ben rebuda per la communis
opinio. Fins i tot autors de gran cultura fan coincidir el naixement de la cultura de
l’escriptura amb la invenció de la impremta. Molts pensen que fins a la invenció
de la impremta la cultura s’havia basat àmpliament sobretot en la transmissió
oral. L’homo sapiens coincidiria amb “l’home de Gutemberg“.
En realitat, no es pot dit del tot que fins a la invenció de la impremta la
cultura de tota societat es basés en la transmissió oral. En qualsevol cas això seria
vàlid només per a la transmissió de les opinions comunes, però no per a la
transmissió dels descobriments doctrinals i el gran patrimoni filosòfic i científic
produït pel món antic, que només podia haver estat publicat, transmès i
reutilitzat mitjançant l’escriptura i no mitjançant l’oralitat.
Per donar alguns exemples significatius, es pot pensar en la transmissió del
gran nombre d’escrits del Corpus Platonicum, que va produir una autèntica i
pròpia revolució cultural de l’abast d’una època, així com del C o r p u s
Aristotelicum, el Corpus dels escrits dels metges, el Corpus dels escrits dels
historiadors, els Elements d’Euclides i els escrits científics d’Arquímedes.
En resum, la invenció de la impremta va ser una revolució de dimensions
“sociopolítiques“, amb la difusió dels llibres en quantitat, a diversos nivells. Així
doncs, la invenció de la impremta no va crear la “cultura de l’escriptura“, sinó que
va produir-ne la difusió d’una manera extraordinària.
74