Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

pensament. Aquesta frase és, potser, encara més rellevant en el cas d’un filòsof i,
especialment, d’un filòsof com el Dr. Giovanni Reale, que ha fet de la
implacabilitat de la constància un motor de so inimitable. Els plecs, costures,
volants, colors i textures del seu pensament només poden ser expressats des de
la seva veu, amb la seva mirada i per la seva intenció. Malgrat tot, malgrat que
admirar un savi sempre implica adonar-se de la pròpia ignorància i entendre la
inevitable humilitat, podem dir què és el que ens fascina d’un home, quines són
les energies que el mouen i que ens inspiren, i quines veritats i fites compartim.
El títol de doctor honoris causa és la més alta distinció universitària que,
amb més de cinc segles d’existència, perviu avui amb el mateix esperit dels seus
orígens: el reconeixement d’una persona docta en coneixements, de saviesa i
conducta exemplars. El Dr. Giovanni Reale acompleix aquestes dues
característiques per l’eminència del seu coneixement i pel seu compromís amb
les persones. Amb aquest acte d’avui continuem la tasca conserv a d o r a ,
transmissora i creadora de saviesa que va començar fa quasi nou-cents anys amb
les primeres associacions de mestres i alumnes. Els homes que les van fundar els
van posar el nom d’universitas, com feien els gremis de l’època. Des d’aleshores
fins avui, homes com el Dr. Reale han estat un referent. O ¿qui pot negar que,
abans i tot, en aquell jardí d’Academos, ja era aquesta recerca de la saviesa i del
bé el que feia un home eminent?
Com és evident, qualsevol aproximació que es faci a la seva obra serà
incompleta, qualsevol enumeració dels seus mèrits serà poc representativa del
seu veritable mestratge, qualsevol intent de resumir el seu pensament en poques
ratlles seria una falta de consideració cap a la precisió de la seva obra.
Una recepta filosòfica
Hem sabut, però, entre moltes d’altres coses, que el nostre filòsof és un
amant de la cuina i corre la veu que els que han pogut tastar els seus plats en
lloen la qualitat. Així doncs, amb aquest rerefons, em permetran que obri un petit
parèntesi culinari. Els que em coneixen saben que reivindico tot sovint el que
m’agrada anomenar “la saviesa dels fogons“. Davant del foc, és essencial
l’equilibri dels ingredients, l’harmonia dels sabors i l’actitud de servei als altres.
Cuinar per a algú és, no només proporcionar-li allò que permet la seva
subsistència, com quan una mare alleta el seu fill, sinó que, a més, es busca
92