Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

Així que tenim dues fases decisives en l’assumpció d’aquesta revolució. En
primer lloc la que suposa una nova manera de llegir Plató i, la segona, les
conseqüències que d’això se’n deriven. Ambdues de gran repercussió. La
primera, ens l’ha explicada el professor Bosch-Veciana i consisteix en interpretar
l’obra de Plató més enllà dels seus propis escrits, a la recerca del que coneixem
com “les doctrines no escrites“ de Plató. El mètode emprat té en compte dues
coses cabdals. En primer lloc, les referències més o menys velades del propi Plató
a aquestes doctrines no escrites. Doctrines que s’ocuparien de les qüestions
fonamentals, dels primers principis, del cim de la piràmide del pensament de
Plató. I que mereixerien la trobada real del diàleg, la trobada entre ànima i ànima
que dèiem fa un moment. Una trobada que donés fruits a l’interior de cada
persona. Això Plató no ho va posar per escrit, segons el Dr. Reale, i ho va reservar
per a l’ensenyament oral, pel miracle comunicatiu que és la trobada entre dos
homes que busquen la veritat.
D’altra banda, Giovanni Reale para atenció als testimonis indirectes,
deixebles i continuadors de Plató que, en explicar el seu pensament, no obliden
aquesta part que el seu mestre va considerar oportú no escriure. Aquests
testimonis fan referència tant al fet que Plató no tenia previst ni considerava
oportú escriure-les en els seus diàlegs, com al contingut primordial d’aquestes
doctrines sobre el bé, la bellesa i la veritat, la unitat indissoluble i harmònica del
pensament Platònic, com ha explicat el Dr. Bosch-Veciana. Aquesta troballa i la
reflexió que se’n deriva porten al segon moment de l’obra de Reale.
Avui, és estrany que algú gosi dir que hi pot haver unitat en la bellesa, el
bé i la veritat. És estrany que algú es rebel·li contra el relativisme imperant i ni
que sigui a través de Plató o de Crist. Que estigui disposat a interpretar, a la llum
del present, una realitat on hi hagi diferència entre el bé i el mal, entre la bellesa
i la lletjor, entre la veritat i la falsedat; és insòlit en els temps del “tot s’hi val“.
Tant a la vida privada com a la pública, tant al món acadèmic com a la política,
tant a l’Església com al museu. De l’herència del pensament grec, és capaç
d’extreure’n un model per al present i el futur.
El Dr. Giovanni Reale és un dels nostres mestres, perquè s’ha atrevit a
agafar el bastó per l’altre extrem, perquè ha desafiat la resistència dels qui
s’aferren a un paradigma anterior, perquè ha provat de convèncer-los amb
arguments i amb la força de la persuasió, perquè no s’ha acontentat amb
enunciar la idea que l’inspira, sinó que s’ha dedicat a explorar incansablement els
98