Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

l’espiritualitat inherent a la nostra identitat, a l’evident moviment de l’ànima que
és voler ser europeu, a la importància d’entendre què significa ser un ciutadà
d’aquest continent. Vet aquí on rau el futur d’aquesta comunitat, d’aquesta idea,
d’aquest somni que s’anomena Europa.
La redacció d’una constitució per a tots els europeus ha fracassat, de
moment. Ens alerta, el professor Reale, del deure que han d’assumir els processos
polítics, i especialment un de tan important com aquest, de respondre a les
veritables necessitats dels ciutadans i de ser coherents amb la seva manera de ser,
de sentir, de creure i de pensar. És un deure de la constitució que vulguem fer,
no renunciar al progrés moral, no voler ser una constitució tancada als temps, no
fer explícita la renúncia i la derrota del relativisme, del “tot s’hi val“, no reduirnos
només a una unió d’estats, o pitjor encara, a una unió d’administracions
públiques que es reparteixen parcel·les d’influència sobre l’organització del
benestar dels ciutadans. Un procés polític com aquest, que pretén ajuntar per
pròpia voluntat les visions diverses que han configurat la nostra història, és un
gran salt d’esperança: hem batallat durant segles en totes les combinacions
possibles de pobles, hem estat camp al de batalla de dues guerres mundials, hem
fet revolucions i contrarevolucions, hem decapitat reis i hem edificat els principis
de la democràcia moderna, hem buscat un lloc per a les nostres creences i no
hem tingut por d’inspirar grans descobriments.
La Unió Europea és un moment històric que ens significa, és un veritable
nucli de significat que dibuixa el nostre temps, que el fa real i pròsper. Deia
Salvador Espriu en el seu poema: “Que no sigui decebuda la nostra esperança,/ que
no sigui escarnida la nostra confiança: /així molt humilment ho demanem“ 16 .
Per això, no podem permetre que tot es redueixi a la negociació entre
tecnòcrates. Hem après en el laboriós avançar de la nostra història que
menysprear la realitat espiritual i identitària d’un poble sempre acaba per
desfigurar les relacions entre els homes.
Aquest moment d’esperança no pot ser un moment només administratiu;
ha de fer evident la potència espiritual d’aquesta Unió. El resplendor de l’ànima
europea necessita de Sòcrates quan diu: “El alma, pues, nos ordena que
conozcamos al que manda. “Conócete a ti mismo“ 17
16 Salvador ESPRIU, Obres completes, 1. Poesia, 2a ed., Edicions 62,Barcelona, 1973. (Poema complert, al
final del discurs)
17 Plató, Alcibíades major. 131A
103