Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

2. Reflexions sobre el primer punt
El filòsof Edmund Husserl va ser qui va reclamar amb força l’atenció sobre
el primer punt en una famosa conferència que va tenir lloc a Viena (el 7 de maig
de 1935 amb el títol “La crisi de la humanitat europea i la filosofia“) en afirmar
que l’antiga Grècia dels segles VII i VI a. de C. va ser el lloc de naixement d’Europa.
Husserl escriu:
“L’Europa espiritual té un lloc de naixement. No parlo d’un lloc geogràfic,
d’un país, tot i que això també és legítim; parlo d’un naixement espiritual que ha
esdevingut en una nació, o millor dit, en cada home i en cada grup d’homes
d’aquesta nació.
Aquesta nació és l’antiga Grècia dels segles VII i VI a. de C. S’hi presenta
una nova actitud d’alguns homes respecte del món que els envolta. A partir
d’aquesta actitud va derivar una formació de tipus espiritual completament nova,
la qual es va transformar de seguida en una espiritualitat sistemàticament
conclosa. Els grecs l’anomenen filosofia. [...] Tot i que pugui semblar paradoxal,
en l’aparició de la filosofia entesa en aquest sentit [...] jo veig el fenomen originari
de l’Europa espiritual“.
I justament d’aquesta forma mentis van néixer les primeres formes de
ciència: la matemàtica, la medicina i l’astronomia.
Thomas Kuhn (en el llibre S t ruktur wissenschaftlicher Revolutionen
[L’estructura de les revolucions científiques]) –un dels més grans epistemòlegs del
segle XX– escriu:
“Tota civilització de la qual tenim documents ha tingut la seva tecnologia,
les seves arts, la seva religió, el seu sistema polític, les seves pròpies lleis, etcètera.
En molts casos aquests aspectes de la civilització no eren menys desenvolupats
que els nostres. Però tan sols les civilitzacions que deriven de la civilització
hel·lènica han tingut una ciència no simplement rudimentària“.
En altres paraules, els grecs, amb la creació de la forma mentis de caràcter
teorètic, han produït alguna cosa que cap altre poble va poder produir, i que en el
71