Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

Llegiré les seves paraules:
“Tot i que pugui semblar molt estrany, és possible fixar gairebé a l’any la
data de naixement de la cultura europea, l’arribada a la llum del seu
protagonista, d’aquell home que amb l’expressió del seu afany determinarà
inexorablement el decurs successiu [...]. Aquest gran home és Sant Agustí“.
Zambrano considera que els fonaments de la cultura europea es fixen en
les dues principals obres d’Agustí, és a dir les Confessions i la Ciutat de Déu.
Centra particularment la seva atenció en dos conceptes:
1) el de la “interioritat“ expressat en les Confessions,
2) i el de les “dues ciutats“ expressat en la Ciutat de Déu.
A parer meu a aquests conceptes fonamentals se n’hi haurien d’afegir
almenys tres més.
1) el de la “tercera navegació“, és a dir, el concepte de la “fusta de la
creu“, com l’únic mitjà que permet a l’home travessar el mar de la vida. (Segons
Agustí, els millors filòsofs antics havien entès que hi ha un més enllà i, en certa
mesura, com era aquest més enllà, en particular Plató amb la seva “segona
navegació“ i amb Plotino; però –deia el sant– no havien indicat quin pot ser el
mitjà que ens pot ajudar a travessar el mar de la vida. I aquest mitjà és únic: és el
que Crist mateix ens ha vingut a portar, és a dir el lignum crucis).
2) El concepte de persona, que neix de les relacions estructurals de l’home
amb Déu, i que ningú millor que Agustí va posar en evidència, precisament a les
Confessions.
3) La grandiosa doctrina de l’amor, que capgira el sentit de l’Eros platònic
(l’amor no és Eros adquisitiu, sinó banquet donatiu).
No podem aturar-nos en aquest punt; centrarem la nostra atenció només
en el concepte “d’home nou“ que emergeix de les Confessions.
Aquesta obra, en la seva forma i en el seu contingut, és una absoluta
novetat. Abans d’entrar en matèria, s’ha de recordar una dada de fet sorprenent,
avui esbrinada amb criteris estadístics: les Confessions són el llibre religiós més
venut després de la Bíblia.
82