Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

especulacions en un llenguatge cargolat com una heura. Qui escolta avui els
filòsofs? Qui els té en compte, més enllà de l’assessorament pràctic, sovint
emprat com a coartada moral? El Dr. Reale, però, ha sabut entendre el buit del
nihilisme imperant, la fragilitat del relativisme extrem, la desorientació d’una
societat que acumula sabers tècnics i “oblida l’ésser“ que, com vaticinava
Nietzsche davant de l’anunci de la “mort de Déu“, se’n riuen del missatger. I des
d’aquesta comprensió de l’home contemporani, el Dr. Giovanni Reale, s’hi ha
acostat, els ha ofert una saviesa antiga, els ha ofert el fruit dels temps i de la
tradició europea, revisant-la, explicant-la, col·locant-la en el seu just lloc. I això
no ha estat en va. Els homes i les dones contemporànies el llegeixen i hi troben,
no només consol, que ja és molt, sinó empenta, resolució, esperança,
coneixement i ciència. L’estil planer i alhora compilador de la seva obra ha fet
evident que la filosofia imanta el món, l’impregna, s’obre al seu pas. Sempre ho
fa. Saber mostrar-ho i oferir alternatives raonades i raonables, és el gran mèrit
d’aquest home a qui m’agrada anomenar “pedagog“ perquè, com ell bé explica,
un pedagog és “qui acompanya els nens“. No empeny, ni lidera, ni capitaneja:
acompanya. Ens calen professors universitaris així, disposats a acompanyar els
alumnes i la societat, fent-se’n responsables.
L’espiritualitat europea.
L’espiritualitat europea està en crisi, hom diu que està en decadència.
Ja deia Husserl:
“El peor peligro de Europa es el cansancio“ 15
És aquest vell món nostre, desgastat per algunes frustracions. Es
persegueix un progrés tecnològic accelerat, es busca competitivitat permanent,
es parla de lideratges formals, però l’espiritualitat, els fins i les arrels són només
fullaraca a convertir-se en cendra. La nostra sembla una societat cansada,
avergonyida dels seus orígens cristians i grecs, sobretot cristians. Giovanni Reale
és un autor que en l’estudi del passat ha recorregut els cavernosos espais de la
nostra memòria i ens ha dut notícies de les textures, humitats i olors de les
nostres arrels. Ens n’ha descrit el vigor i la profunditat. Ens ha fet parar compte a
15 E. Husserl, La filosofia en la crisis de la humanidad europea, Conferencia pronunciada en la asociación de
cultura de Viena, 7-10 de mayo de 1935, en Invitación a la Fenomenología, Barcelona, Paidós, 1992.
102