Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

complaure el convidat. Oferir-li una forma concreta de plaer, de benestar i de
salut. La litúrgia que es desplega en l’elaboració d’un plat és d’una bellesa
insondable, de la mateixa manera que pensar de quina manera es pot fer més bé
a una persona a través del menjar, és un acte d’amor. En cada plat, o més ben
dit, en cada tipus de cuina hi ha centenars de petits coneixements acumulats al
llarg dels segles, de generació en generació. En cada cuina hi ha una relació
especial amb els productes de la terra, que configuren la fisonomia d’un col·lectiu
i, per què no, també el seu caràcter. No és gens innocent, la cuina.
Em permetran, ara, que proposi un menú, unes receptes, per als quals
seguim l’obra del Dr. Reale. Crec que hauríem de començar amb un aperitiu que
ens permetés introduir-nos en el món del nostre doctor honoris causa. Com molts
alumnes d’aquesta Facultat saben, ja fa anys va publicar una Historia del
Pensamiento Filosófico y Científico 2 , juntament amb el Dr. Dario Antiseri, que és un
repàs des dels orígens del pensament fins avui, perquè els estudiants d’institut
puguin copsar la globalitat de la història de les idees i alhora puguin accedir a un
període concret i degustar-lo. És un aperitiu extens, ja ho sé, però permet triar
aquella delicatessen que més vingui de gust. De primer, com no podia ser d’una
altra manera, un plat grec, una miscel·lània de productes de la terra, sobre la base
inevitable dels seus estudis platònics, en especial Por una nueva interpretación de
Platón, condimentada amb La guia de lectura de la metafísica d’Aristòtil, i d’altres
textos que reflexionen sobre l’origen de la filosofia. És un plat molt consistent,
amb un gust inconfusible a mediterrani, que de segur conté un generós raig d’oli
d’oliva i evoca records d’hores baixes contemplant l’oratge. Vegetals de la terra,
formatges reposats a la fresca obscuritat triada pels pastors, algun fruit sec, aspre
a la llengua, amb un lleu record de dolçor al paladar. Potenciat amb unes figues,
la dolçor de les quals era gairebé omnipresent a Atenes. Un plat que convida a la
conversa i a l’assossegament de l’amistat.
De segon, caldrà fer un guisat i no tenir pressa en la cocció. Un plat
europeu que va fent xup-xup destil·lant aquella mena d’olor densa que obre la
gana. Un plat fet de Las raíces culturales y espirituales de Europa, una obra de
recent publicació del Dr. Reale, que té l’inimitable sabor del pacient procedir de
la història del nostre continent. Un guisat mar i muntanya. Un plat fet de
contrastos, amb algunes espècies portades de l’orient, amb herbes collides al
sotabosc continental i mediterrani, amb un polsim de la sal que va fer de moneda
de canvi per a molts europeus i la suor del seu treball. Amb el peix dels pescadors
2 Tota l’obra filosòfica del Dr.Reale aquí citada ha estat publicada per Herder Editorial, Barcelona.
93