Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

intel·ligència i sobretot amb més responsabilitat de la que jo veig avui en el meu
entorn. Sí, perquè el pessimisme de la intel·ligència és combatut per un
optimisme de la voluntat. Però si ens conciliem en la il·lusió (irresponsable) d’un
futur “segur“, aleshores és segur que aquest no serà“.
7. Indicacions sobre el cinquè punt
De l’esperit concret i realista dels romans deriva la imponent concepció del
dret i de l’estat basat en el dret. I, en connexió amb això, també la difusió del
concepte de “deure“.
Es pot pensar en un dels més importants textos filosòfics de Ciceró titulat
De officiis, és a dir Dels deures.
I la romanitat fou determinant no tan sols amb la creació del concepte
d’officium i per tant del dret, sinó en general s’imposà amb el seu realisme i amb
el seu ethos.
Aquest tema ha estat tractat particularment per Rémi Brague (Europe: la
voie romaine [Europa: la via romana]), que escriu:
“Pel que fa a Europa, en el sentit literal, hi ha un aspecte que segurament
és l’única que el posseeix, que el reivindica, i que és, en qualsevol cas, el que
ningú li disputa. És la romanitat. O més justament la llatinitat“.
vàlid.
En aquest sentit el llibre de Brague s’afirma com un punt de referència
III. L’arrel cristiana
1. L’error històric de la no-menció de l’arrel cristiana d’Europa
Es discuteix molt aquest punt i sovint d’una manera bastant parcial i
ahistòrica.
Molta gent voldria eliminar això que no entra en el seu projecte i en el
marc paradigmàtic de caràcter “il·luminístic“ vinculat a aquest.
78