Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

4. Com va néixer i què ha estat Europa?
Hans-Georg Gadamer deia justament que preguntar-se què és Europa
significa abans de res preguntar-se:
1) què ha estat Europa en el passat,
2) què és ara,
3) què serà, o podrà ser demà.
Edgar Morin (dins Penser l’Europe [Pensar Europa]) precisa: “Si es busca
l’essència d’Europa no es troba tan sols un “esperit europeu“.
En efecte, Europa ha estat sempre:
1) una realitat “metageogràfica“ (és a dir, amb límits indeterminats i
mòbils);
2) d’altra banda ha estat una realitat “metapolítica“ (tret tan sols del
moment particular del Sacre Imperi Romà);
3) la realitat d’Europa ha estat sempre de caràcter predominantment
“espiritual“.
El filòsof txec Jan Patocka (en el seu llibre Platon und Europa [Plató i
Europa]) va escriure: “Es parla sense fi d’Europa en el sentit polític, però es
negligeix la qüestió de saber què és realment i d’on va néixer. Nosaltres volem
parlar de la unificació d’Europa. Però es pot unificar Europa? Es tracta d’un
concepte geogràfic o purament polític?
No! Si volem afrontar la qüestió de la nostra situació present, hem d’entendre
que Europa és un concepte que es basa en fonaments espirituals i així s’entén què
significa la pregunta“.
La idea d’Europa va néixer de les grans arrels següents:
1) en primer lloc, de la cultura grega i romana;
2) en segon lloc, del missatge cristià;
3) en tercer lloc, –la moderna i sobretot la contemporània– de la gran
revolució científica i tecnològica, que va començar en el segle XVII i va continuar
a una velocitat extraordinària i amb efectes meravellosos.
69