Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

Ci siamo chiesti, quando abbiamo cominciato questo discorso, qual’era il
compito di un filosofo, qual’e il suo impegno, qual’e la sua autorità, quando deve
alzare la voce e quando sono eloquenti i suoi silencios. Il rigore scientifico e l'impegno
con il futuro collettivo; l'eccellènzia della filosofica e la generosita pedagogica, sono
le risposte che il professor Reale ci ha offerto, da oggi: Dottore Honoris Causa dell’
Università Ramon Llull.
Ed ora, per concludere, Professor Reale, dato che oggi lei ci ha apportato una
lucida riflessione sull’Europa, vorrei ricordare un testo di uno dei grandi poeti catalani
del XX secolo, Salvador Espriu.
Jo sóc d’una petita terr a
M‘han demanat que parli de la meva Euro p a
sense rius de debò, sovint assedegada de pluja, pobra d’arbres,
g a i rebé privada de boscos, escassa de planures, excessiva de
muntanyes, estesa per llevant al llarg de la vella mar que atansa el
difícil i sangonós diàleg de tres continents.
Unes palmeres que amb els ulls closos miro sempre immòbils sota
l ’ o reig tanquen el meu país pel migjorn .
Pel nord, unes maresmes. I a posta de sol hi ha unes altres terres que
anuncien el desert, les nobles, agostades, espirituals terres germanes
que jo estimo tant.
Alts cims trenquen la meva pàtria en dos Estats, però una mateixa
llengua és encara parlada a banda i banda, i en unes clares illes
endinsades en el mar antic, i en una contrada també insular, més
llunyana, que avui pertany a un tercer poder.
Que diversa la meva petita terr a
i com ha hagut de sofrir, durant segles i mil·lenaris, la violència de
diversos pobles, les aspres guerres civils enceses dintre els seus
límits i més enllà del palmerar i els aiguamolls, de la seca
133