Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

Com el mateix títol del llibre diu, la tesi se centra sobretot en Plató. En
efecte, sense Plató –com deia Gadamer– nosaltres no coneixeríem Sòcrates.
Patocka afirma de forma expressa:
“Sense la perspectiva oberta per Plató, la història europea tindria un
aspecte totalment diferent“.
I aquí veurem la vitalitat i la creativitat espiritual i política en el més alt
sentit d’aquesta idea:
“L’home és, o si més no en algunes circumstàncies, seria capaç de fer del
món humà un món de veritat i de justícia. Com assolir-ho és justament l’objecte de
la cura de l’ànima“.
Precisament això predicava Sòcrates. Però, amb un sinistre to profètic,
Patocka precisava:
“El destí de Sòcrates és, un cop més, el d’una víctima, que ha de ser
necessàriament castigada per la visió a la qual incita els homes“.
I al mateix Patocka, sota el règim comunista totalitari, li va tocar un destí
anàleg al de Sòcrates (fou perseguit pel règim comunista i va morir en un terrible
interrogatori de la policia de l’Estat; és per això que se l’anomena “El Sòcrates de
Praga“).
Tot i això, el seu missatge es correspon exactament amb el missatge en el
qual, des de la caiguda del règim comunista fins a principis de l’any 2003, es va
basar Vaclav Havel –que fou amic seu i, en certa manera, deixeble– en la
reconstrucció de la República Txeca. Algunes idees de fons que es llegeixen en
els escrits de Havel s’inspiren en gran part en Patocka.
Timothy Garton Ash, en un article (en el diari italià La Repubblica de l’1 de
febrer de 2003), presenta així la figura de Havel en el moment en què va deixar
la direcció del seu país:
“Sense ell no hauríem tingut mai la màgica transició pacífica de la tirania
a la llibertat. Sense ell, el desmembrament de Txecoslovàquia hauria estat molt
més caòtic i més dolorós. Sense ell l’Europa central probablement no es podria
73