Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull
Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull
Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
La cultura europea i d’Occi<strong>de</strong>nt, <strong>amb</strong> la invenció <strong>de</strong> la impremta, es va<br />
imposar en un ampli radi d’una manera sempre creixent i, per consegüent, la<br />
cultura en general es va convertir i va romandre fins a la meitat <strong>de</strong>l segle XX una<br />
“cultura <strong>de</strong> l’escriptura“ per excel·lència, en el sentit global.<br />
Un lema que reassumeix i expressa vàlidament l’esperit i la convicció <strong>de</strong><br />
fons d’aquesta cultura podria ser el següent: Quod non est in libris, non est.<br />
5. Reflexions sobre el cinquè punt<br />
Un d<strong>els</strong> més grans llegats <strong>de</strong> la cultura d<strong>els</strong> grecs ha estat la creació <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>mocràcia, que avui dia triomfa.<br />
Però la <strong>de</strong>mocràcia no és “autosuficient“: re q u e reix estru c t u res i<br />
fonaments bastant complexos.<br />
I com avui dia tots constatem, no és exportable ni trasplantable allà on<br />
manquen aquestes estructures i aquests fonaments espirituals.<br />
En efecte, la convivència <strong>de</strong> les “diversitats“ en una dinàmica <strong>de</strong>mocràtica<br />
està molt lluny <strong>de</strong> ser fàcil. Es po<strong>de</strong>n reconèixer i adquirir <strong>els</strong> fruits <strong>de</strong> la<br />
“diversitat“ <strong>de</strong> diverses cultures <strong>de</strong> manera constructiva, només si no s’anul·la i<br />
no es posa en epokhé la pròpia “i<strong>de</strong>ntitat“, sinó que se la manté en vida i se la<br />
reforça (el “divers“ no es pot conèixer i assimilar <strong>de</strong> manera constructiva, si<br />
manca “l’idèntic“).<br />
Les afirmacions següents <strong>de</strong> Morin s’imposen com a paradigmàtiques:<br />
“Ens hem d’arrelar a Europa per obrir-nos al món com ens hem d’obrir al<br />
món per arrelar a Europa. Obrir-se al món no és a<strong>de</strong>quar-se al món. T<strong>amb</strong>é és<br />
adaptar-se a les aportacions <strong>de</strong>l món [...]. Un cop més, estan vinculats l’obertura<br />
i el retorn als orígens. El que T. S. Elliot va dir <strong>de</strong> la literatura és cert per a tot el<br />
que és cultura: “La possibilitat per a cada literatura <strong>de</strong> renovar-se, d’accedir a una<br />
nova etapa creadora [...] <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> dues coses: 1 r , <strong>de</strong> la seva facultat d’assimilar<br />
influències estrangeres; 2 an , <strong>de</strong> la seva facultat <strong>de</strong> tornar a les pròpies fonts i<br />
aprendre d’aquestes“. [...] La trobada <strong>amb</strong> una cultura o una civilització<br />
estrangera forta planteja l’alternativa: assimilar o ésser assimilat. La capacitat<br />
75