Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

d’assimilar pressuposa una vitalitat cultural, que al seu torn pre s s u p o s a
determinades condicions econòmiques i socials. És aquí que la preservació i el
retorn als orígens són indispensables per a l’assimilació“.
Completant el que diu Morin, cal fer també una justa reflexió de Gadamer
(L’herència d’Europa), que explica la manera com es podrà realitzar només una
Europa democràtica d’ampli espectre:
“És necessari desconfiar de traslladar la coexistència del divers [...] a un fals
concepte de tolerància. És un error molt difós considerar que la tolerància
consisteix a renunciar a la pròpia peculiaritat, anul·lant-se davant de l’altre. [...]
La tolerància no pot anar separada de la força. “Suportar“ l’altre no significa
exactament que no s’hagi de ser conscient de la pròpia identitat irreductible. És
més aviat la força, la força que deriva de la certesa d’aquella identitat, que fa
possible la tolerància. Exercitar-se en una tolerància entesa així –sobre el model
dolorós ofert per l’Europa cristiana– em sembla una bona preparació per als
grans deures del futur“.
És tot just el moment de subratllar que s’haurà de fer tot això, és a dir
conviure amb el “divers“, mantenint-se allunyat al màxim possible no solament
de la guerra, sinó també de qualsevol forma de violència, i obrir en canvi el camí
de la pau, que és el més costerut i el més difícil. Jünger (en la seva obra La pau)
diu:
“L’autèntica pau pressuposa un coratge superior al necessari per a la
guerra; és una manifestació de treball espiritual, de força espiritual“.
6. Precisions sobre el quart punt: la democràcia sosté només els valors que la
transcendeixin.
Donada la gran importància d’aquest problema, convé fer algunes
precisions.
Es parla molt de democràcia i –amb raó– es defensa com el valor suprem
creat precisament per Europa, començant pels grecs, i en la qual avui dia es basa
la vida d’una gran part dels homes.
76