Llibret amb els discursos de l'acte - Universitat Ramon Llull

textos, els referents, les reflexions i la coherència d’aquest nou paradigma. Un
paradigma nou és una nova manera de mirar el món, una manera inèdita de
plantejar-se les preguntes que obre anys i anys d’investigacions fins a esgotar-lo,
obre un període de “ciència extraordinària 12 “ fins a consolidar-se. Giovanni Reale
no s’ha acontentat amb enunciar l’encert de l’escola de Tubinga: ha impulsat
desenes de publicacions, àrees d’investigació, instituts filosòfics, i ha donat suport
a pensadors joves, i no tan joves, que han seguit l’estela de Tubinga-Milà. Amb
això vull dir que el Dr. Giovanni Reale, a banda de la seva obra, a banda de la
seva particular manera d’expressar el nou paradigma, no s’ha isolat com un
oracle que manifesta intuïcions, sinó que s’ha abocat a l’expansió de la saviesa,
ha edificat una xarxa de treballadors rigorosos que no han escatimat cap servitud
a la recerca del camí que du a la veritat i a l’honestedat científica. Tant pel que fa
a Plató, com a la recerca de solucions per als mals contemporanis. Així, li han
sortit continuadors i detractors per tot arreu. Hi ha qui, inspirant-se en les seves
investigacions, arriba a conclusions diferents o qui segueix defensant el
paradigma anterior, però ja no hi ha ningú que no hagi de tenir en compte la
nova visió de Tubinga-Milà que apareix en l’obra del Dr. Reale. Vet aquí el paper
d’un filòsof avui: no desistir, ni quan es contradiu un paradigma, sigui científic o
sigui social.
Giovanni Reale és un revolucionari perquè proposa un canvi de paradigma
científic en la interpretació de Plató, però també, alhora, inicia una revolució que
afecta tots els àmbits de la vida humana i del pensament, o, com a mínim, així
ho pretén. Per això és un home doblement valent i per això el seu èxit és també
pedagògic, perquè no s’ha tancat en el món dels estudiosos sinó que ha buscat
la seva aplicació en el món del homes. Ho necessitem perquè se’ns plantegen
problemes nous, urgents i de difícil solució, perduts sovint en el relativisme que
ens confon i en el nihilisme que no vol deixar-nos recolzar en res. Vet aquí un
filòsof que no s’allunya de la societat, si no que amb ella i des d’ella, ofereix el
seu talent a la comunitat.
Ens calen homes amb aquest esperit de mestratge. Homes disposats a
plantejar-se els seus fonaments i a afirmar-los o criticar-los, si cal. És el que un
altre doctor honoris causa de la Universitat Ramon Llull (i d’aquesta Facultat), el
Dr. Paul Ricoeur, recentment traspassat, en deia “la crítica i la convicció“ 13 . La
convicció construïda en la història del pensament i dels fets, la mirada arrelada
12 Giovanni Reale, Por una nueva..., pp4-30.
13 Andreu Marquès, laudatio acte d’investidura del Dr. Paul Ricoeur com a Doctor Honoris Causa per la
Universitat Ramon Llull.
99