Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya
Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya
Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Guia</strong> d’Educació <strong>en</strong> Drets Humans<br />
Grup d’Educació, <strong>Amnistia</strong> <strong>Internacional</strong> <strong>Catalunya</strong><br />
Annexos<br />
1- Preguntes i respostes sobre les joguines sexistes.<br />
De la carpeta didáctica «Apr<strong>en</strong>de a jugar, apr<strong>en</strong>de a vivir», SEDUPAZ.<br />
www.edualter.org/material/juguete/jugar.htm<br />
— Per què forçar les n<strong>en</strong>es a jugar amb joguines (que tradicionalm<strong>en</strong>t es consider<strong>en</strong> de n<strong>en</strong>s i viceversa)<br />
quan espontàniam<strong>en</strong>t no ho fari<strong>en</strong>?<br />
— No es tracta <strong>en</strong> cap cas d’imposar res, ni de forçar cap cosa, a ningú, ni tampoc de prohibir, <strong>en</strong> realitat<br />
el problema resideix <strong>en</strong> considerar «espontani», «innat», «connatural» una cosa que és «apresa»,<br />
«educacional» i «cultural». Els nostres infants imit<strong>en</strong> pautes de conductes observades <strong>en</strong> la g<strong>en</strong>t gran,<br />
assumeix<strong>en</strong> els rols viscuts a casa seva, al col·legi, al carrer, i els reprodueix<strong>en</strong> fidelm<strong>en</strong>t. De la mateixa<br />
manera interioritz<strong>en</strong> la valoració que aquests rols adquireix<strong>en</strong> a la societat. L’important és oferir-los nous<br />
patrons i models de relació <strong>en</strong>tre gèneres. No consisteix tant <strong>en</strong> què els n<strong>en</strong>s hagin de jugar amb nines i les<br />
n<strong>en</strong>es amb cotxes, sinó més aviat <strong>en</strong> superar la dualitat tradicional «això és de n<strong>en</strong>s» i «això és de n<strong>en</strong>es»,<br />
i permetre que les joguines siguin fetes servir per ambdós sexes indistintam<strong>en</strong>t; de fet, si observem la<br />
realitat, tant n<strong>en</strong>s com n<strong>en</strong>es jugu<strong>en</strong> amb ninos, és una necessitat. El que uns ninos siguin per a n<strong>en</strong>es i<br />
altres per a n<strong>en</strong>s és culpa nostra. Seria conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>t fom<strong>en</strong>tar el desig <strong>en</strong> les/els m<strong>en</strong>ors de tr<strong>en</strong>car barreres<br />
o vedats privats així com la curiositat pel desconegut, allò nou, allò no experim<strong>en</strong>tat, comprovant viv<strong>en</strong>cialm<strong>en</strong>t<br />
com d’atractives pod<strong>en</strong> resultar aquestes noves activitats.<br />
2- Els cervells d’homes i dones<br />
Jesús Mosterín. La naturaleza humana. Espasa Calpe. Madrid, 2006 (p. 273, 274)<br />
Les diferències <strong>en</strong>tre homes i dones afect<strong>en</strong> també el seu cervell i les seves capacitats cognitives.<br />
Algunes diferències anatòmiques són degudes a les diferències <strong>en</strong>tre les hormones sexuals (estròg<strong>en</strong>s o<br />
testosterona) que bany<strong>en</strong> el cervell del fetus durant el seu des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t. Unes altres són degudes a<br />
l’expressió directa de certs g<strong>en</strong>s dels cromosomes sexuals <strong>en</strong> el procés de formació del cervell. [...] Les<br />
diverses t<strong>en</strong>dències congènites s’apreci<strong>en</strong> fàcilm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> la relació infantil amb les joguines. Moltes observacions<br />
i experim<strong>en</strong>ts mostr<strong>en</strong> que els n<strong>en</strong>s i les n<strong>en</strong>es seleccion<strong>en</strong> joguines difer<strong>en</strong>ts. Els n<strong>en</strong>s prefereix<strong>en</strong><br />
pilotes, armes, cotxes i grues de joguina, m<strong>en</strong>tre que les n<strong>en</strong>es prefereix<strong>en</strong> nines i jocs tranquils. Melissa<br />
Hines fins i tot va repetir els experim<strong>en</strong>ts amb joves cercopitecs, amb el mateix resultat: confrontats amb<br />
una varietat de joguines, des de nines de drap fins a camions de plàstic, passant per llibres il·lustrats, els<br />
mascles preferi<strong>en</strong> les joguines «masculines» i les femelles els preferits de les n<strong>en</strong>es. No s’observav<strong>en</strong><br />
diferències respecte als llibres il·lustrats. Els mascles infantils, tant humans com cercopitecs, prefereix<strong>en</strong><br />
objectes que es puguin llançar o amb els quals es pugui jugar viol<strong>en</strong>tam<strong>en</strong>t o sorollosam<strong>en</strong>t. És possible<br />
que aquest tipus de jocs preparin el mascle per a la caça i la baralla. Els pares d’una n<strong>en</strong>a de tres anys a<br />
la qual havi<strong>en</strong> regalat només joguines masculines, per a evitar estereotips de sexe, van descobrir sorpresos<br />
que la n<strong>en</strong>a de nit ficava al llit els camions de joguina i deia que estav<strong>en</strong> dormint. Una altra diferència<br />
congènita es refereix a les t<strong>en</strong>dències socials. Les n<strong>en</strong>es d’un any pass<strong>en</strong> més temps mirant la seva mare<br />
que els n<strong>en</strong>s de la mateixa edat. Si se’ls ofereix una pel·lícula que <strong>en</strong>s<strong>en</strong>ya una cara i una altra que <strong>en</strong>s<strong>en</strong>ya<br />
cotxes, les n<strong>en</strong>es prefereix<strong>en</strong> mirar la primera; els n<strong>en</strong>s, la segona. Fins i tot <strong>en</strong>tre els nadons de només un<br />
dia, confrontats a la cara somri<strong>en</strong>t d’una estudianta i a un objecte mecànic, les n<strong>en</strong>es pass<strong>en</strong> més temps<br />
mirant la cara; els n<strong>en</strong>s, l’objecte.<br />
www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat<br />
123