Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

Guia d’Educació en Drets Humans
Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya
Beelzebub: les nostres parets són de colors. Són les seves que són blanques.
(Les dones mantenen els homes quiets enmig de la plaça. Arrambats a les parets de les cases hi ha el
grup de joves)
Caporal (dirigint-se als joves): Aparteu-vos!
Beelzebub (amb to amenaçador): Intenta pintar i veuràs.
Caporal: A mi se me’n fot, el color de les vostres cases. I més encara haver-les d’emblanquinar. Però
m’han dit que pinti i jo pinto.
Beelzebub: Obeeixes sense raons?
Caporal: Vols callar! Faig allò que em diuen; aquest és l’ofici de soldat.
Beelzebub: Exacte. Actuar sense raons. Això és el que volen. Ho volen també de nosaltres. Però nosaltres
hem fet allò que creiem just. Allò que tenim dret a fer.
Soldat 2 (mormolant i sucant el pinzell a una galleda): La noia té raó.
Caporal: Potser sí, però a nosaltres ens han manat que emblanquinem i nosaltres emblanquinarem,
entesos? Au, endavant.
(Els soldats aixequen els pinzells, però sense convicció, indecisos)
Caporal: Via fora. Aneu-vos-en o disparo!
Beelzebub (rient, nerviosament): Au! Així emblanquinaràs i faràs forats, com un cretí.
Narrador: del carrer del fons va començar a avançar una patrulla. Fusells a punt, amb el fiador tret. Un
sergent, amb la pistola a la mà, avançava al trot. El Loco va ser més ràpid. Va arribar rient, seguit per Nieves.
El Loco (cridant): Bonic, bonic, juguem, juguem! La paret nova és més bonica!
(El Loco s’atura entre el caporal i Beelzebub)
Beelzebub: Apartat, Loco
El Loco: (agafant un pinzell de les mans d’un soldat fa una ratlla passant per damunt de Beelzebub, de
Rafael, d’Anita, de José, de Carlos, d’Asunción i després damunt la paret)
(Nieves, tot rient l’imita fent una altra ratlla a la paret)
El Loco (tot rient i aferrant la mà d’un soldat que mirava sorprès l’escena, el guia per fer una tercera ratlla
que passa per damunt dels cossos dels joves i acaba a la paret): Va, vinga, pintem, pintem! Vinga, vinga!...
Tot llum!... Tot llum!... Els soldats estimen la llum! Au, au, tot llum, tot llum, els soldats estimen la llum!...
(cantant i sucant el pinzell)
(Beelzebub ho entén i, seguida dels altres, es col·loca de manera que la ratlla pugui continuar)
El Loco (cridant al caporal): Vinga amic! Anem, que aquesta és l’ordre.
Narrador: el caporal va somriure. Sí! era millor així. No desobeïa i alhora no molestava aquella pobra gent,
que era igual que la seva pobra gent.
I els soldats reien, i les persones posades al costat de les parets augmentaven.
Així és que les parets, ara, dibuixaven el contorn dels habitants de Tiuna. Les parets blanques i les
imatges de la gent acolorides. Tots participaren, rere El Loco i Nieves, mentre Beelzebub, corria a agafar els
pinzells de donya Ida per fer jugar també als altres nens.
Fins i tot l’alcalde es va fer emblanquinar, tot arrambat a la façana del palau del jutge. I la seva silueta va
quedar ben estampada al costat de la porta.
Annex 2. Resum d'El Loco
La historia fictícia que Alberto Manzi relata a El Loco està ambientada a l’altiplà dels Andes i protagonitzada
por tot un poble, San Sebastián (1). Els habitants de San Sebastián són camperols i peons indis; els
primers treballen les terres comunals i els segons a les mines de la Companyia Minera, propietat de
«blancs» que no viuen al poble. Els altres protagonistes «blancs» són les forces vives (el prefecte, el jutge,
l’advocat, el capellà) i algun botiguer.
Quan la Companyia Minera descobreix que les terres comunals són riques en minerals, comencen els conflictes.
Primer, els representants de la Companyia intentaran, amb la col·laboració de les forces vives, convèncer
la gent del poble perquè accepti una permuta de terres, sense aconseguir-ho. Els habitants de Sant Sebastián
no volen renunciar a les terres comunals, ja que aquestes no representen només el seu mitjà de supervivència,
sinó que són l’herència dels seus avantpassats i el símbol de la seva forma de vida comunal.
www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat
33