Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

More documents

Recommendations

Info

Guia d’Educació en Drets Humans Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya «interessos desmesurats» (la usura). A què respon aquesta evolució ideològica? • El terme usura s’utilitza per a designar el cobrament de tipus d’interès desmesurats; qui decideix el que és un "interès desmesurat"? • Són els microcrèdits la panacea dels pobres, o són solament un mitjà més, necessitat d’altres mesures econòmiques i socials, si el que es pretén és aconseguir un món en el qual la població que viu en la pobresa sigui menor? • En el Grameen Bank es tanquen els tractes verbalment, sense signar documents. Per quins motius ho fan així? És un bon sistema? • Es pot dir que els diners són bons o dolents? O són senzillament una eina, que segons com s’usi produïrà uns resultats avaluables, d’una forma o una altra, des d’un punt de vista ètic? • El Grameen Bank és un negoci o una entitat que només pretén generar uns beneficis que li permetin sostenir i ampliar la seva feina? Són incompatibles, les activitats bancàries i les humanitàries? • El sistema dels microcrèdits està funcionant en països que tenen gran part de la població sota el llindar de la pobresa. Encara que en el nostre país el llindar de pobresa és diferent al de Bangla Desh, té sentit aquí aquest sistema de finançament, ja que molta gent viu vorejant el llindar de la pobresa? • El Grameen Bank és un banc atípic. Si s’ha demostrat que és solvent, per què els bancs convencionals no permeten l’accés als seus recursos als més desfavorits? • Què són els fons ètics? Tenen alguna relació amb els microcrèdits? Opció B. Per a Matemàtiques Sense explicacions prèvies sobre el Grameen Bank, fer una petita introducció sobre l’aritmètica comercial (entesa com una aplicació dels percentatges i la proporcionalitat), i repartir a l’alumnat els exercicis de l’Annex 2 (o aquells exercicis que el professor/a hagi adaptat). Facilitar el full amb informació sobre els diferents tipus d’interès, (Annex 3), o explicar-ne les respectives característiques. Corregir els exercicis un cop finalitzats. Facilitar els textos de l’Annex 1 i iniciar un petit debat centrant-se en algun dels suggeriments proposats en l’opció anterior. Avaluació En l’Opció B: comprovar l’assimilació dels diferents tipus d’interessos bancaris. En les dues opcions: Consideren interessant estar informats d’alternatives financeres com la del Grameen Bank, alienes a la pròpia cultura econòmica? Consideren que en la pròpia societat, en l’actualitat, es poden plantejar alternatives financeres més favorables a la promoció dels més desfavorits? En cas afirmatiu, creuen que la implicació personal és la forma d’aconseguir-ho, o consideren el cas de Muhammad Yunus excepcional i per tant inservible com a referència? Quina és la percepció que tenen del seu propi estatus social i econòmic? Què els preocupa més, satisfer determinades necessitats que no són bàsiques, o intentar que les diferències econòmiques de la societat siguin més moderades? Continuïtat o relació amb altres activitats Proposar a l’alumnat que s’informi en les entitats bancàries dels tipus de crèdit que concedeixen i dels requisits que exigeixen. Avaluar el sector de la població que en queda fora a causa de no complir els requisits sol·licitats. Compararho amb el funcionament del Grameen Bank. A l’àrea de Matemàtiques: adaptar altres exercicis d’altres apartats del temari del curs de manera que reflecteixin situacions relacionades amb els drets humans, aprofitant per a fer petites reflexions sobre les situacions i temes introduïts. Elaboració del material Adaptació lliure realitzada pel Grup d’Educació d’Amnistia Internacional Catalunya de l’activitat del mateix títol inclosa en els Materiales para la educación en Derechos Humanos (Gorka Azkarate, Lourdes Errasti y Maite Mena. Ararteko, 2000). 54 www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat
Guia d’Educació en Drets Humans Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya Annex 1: Origen del banc dels pobres Text elaborat a partir de fragments o adaptacions de les següents publicacions o esdeveniments: • Algo más que historias: inmigración y microcréditos. Pilar García del Pozo. Tabla Rasa. Madrid, 2006 • Col·loqui de Muhammad Yunus a la Fundación Rafael del Pino (18-11-2002) • Llançament de l’Any Internacional del Microcrédito. Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides. (18-11-2004) El microcrèdit és una aposta per a l’eradicació de la pobresa des d’una banca social i digna, que proporciona un petit préstec per a l’obertura d’un negoci familiar que asseguri la subsistència. La idea de la microfinanciació s’ha estès pertot arreu. Constitueix una tercera via entre la caritat i l’intervencionisme capitalista. Aquest nou instrument d’ajuda al desenvolupament va ser ideat el 1976 per Muhammad Yunus, un prestigiós economista de Bangla Desh premiat amb nombrosos guardons internacionals com el premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia. Yunus considera que obtenir un crèdit és un dret humà més i per això va fundar en el seu país natal el Banc Grameen, també conegut com el Banc dels Pobres, la gran particularitat del qual consisteix en què només presta els seus diners a persones sense recursos. Aquests petits préstecs, la suma dels quals oscil·la entre 75 i 300 dòlars, estan dirigits fonamentalment a persones que viuen per sota del llindar de la pobresa en els seus països: és a dir, als més pobres entre els pobres de cada país. A diferència dels bancs convencionals, als prestataris no se’ls exigeix presentar avals bancaris: el tracte es basa en la confiança i el sistema ha demostrat ser altament efectiu: la taxa de retorn està al voltant del 99%. Des del seu naixement, fa ja trenta anys, la idea de la microfinanciació s’ha anat estenent pel món sencer. Els microcrèdits es concedeixen bàsicament a dones del Tercer Món. Al llarg dels 30 anys d’experiència, s’ha comprovat que la dona és més complidora, administra millor els recursos i és més solidària amb la seva família i amb la seva comunitat. A més, s’adapta millor al particular sistema Grameen, que requereix de reunions setmanals. Però aquesta preferència no deixa als homes fora de Grameen, se’ls dóna prioritat a elles, però a ells no se’ls exclou. L’objectiu dels microcrèdits és fomentar l’autoocupació, que suposa més de la meitat de la força laboral en els països subdesenvolupats. Les zones d’influència de les polítiques de microcrèdits són Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia, especialment en sectors amb potencial econòmic com l’agricultura, les infrastructures i l’educació. El 2004, Kofi Annan es referia així als microcrèdits: «Aclarim una cosa: la microfinanciació no és caritat. És una forma de fer extensius a les famílies de baixos ingressos els mateixos drets i serveis accessibles a totes les altres. És el reconeixement que els pobres són la solució, i no el problema. És una manera d’aprofitar les seves idees, la seva energia i la seva visió. És una forma d’aixecar empreses productives i possibilitar així que les comunitats prosperin.» Quins són els requisits per a accedir a un crèdit del Grameen Bank? És necessari demostrar que s’és pobre, formar un grup de cinc persones del mateix sexe que es coneguin i que no siguin parents; que cadascuna presenti un projecte independent que sigui viable i generi ingressos a partir de la suma del crèdit sol·licitat. Es requereix molta tenacitat, esforç, perseverança, i assistir a les reunions de preparació que els treballadors de Grameen Bank organitzen. En aquestes reunions, a més de fer un seguiment de les eventuals dificultats per a afrontar els pagaments, es desenvolupa una feina social important, dintre de la qual té un paper destacat l’impuls de l’educació dels fills i les filles, incidint de forma especial en l’escolarització de les noies. L’interès que es cobra pels préstecs es calcula amb l’objectiu de cobrir estrictament els costos operatius, ja que és l’única forma de preservar el capital prestable i poder plantejar l’expansió del Grameen Bank a altres localitats. En cas contrari, a més d’hipotecar la viabilitat el banc, part del crèdit es convertiria en subsidi, una cosa contrària a la filosofia del Grameen Bank Sobre les subvencions de l’estil europeu de l’estat del benestar, Muhammad Yunus opina que «qualsevol programa de benestar públic o de subvenció ha de tenir un límit en el temps. No pot durar un temps il·limitat. Quan les persones tenen seriosos problemes i no tenen cap ajuda, l’estat pot intervenir per a ajudar les www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat 55
Page 1 and 2:
guia d’educació en drets humans
Page 3 and 4:
Guia d’Educació en Drets Humans
Page 5 and 6: Guia d’Educació en Drets Humans
Page 55: Guia d’Educació en Drets Humans
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
Page 157 and 158:
show all

Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?