Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

Guia d’Educació en Drets Humans
Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya
Avaluació
Coneixien els participants la situació laboral dels cosidors de pilotes i d’altres treballadors infantils?
Si la desconeixien, què han sentit en rebre la informació?
Com s’han sentit en prendre consciència que les pròpies decisions incideixen en la vida de menors que viuen a
l’altra banda del món?
Com s’han sentit davant la possibilitat d’involucrar-se activament en el cas?
Els ha motivat l’experiència a estar més atents (de forma general i en la pròpia vida quotidiana) a les conseqüències
de la globalització quan aquesta no té en compte els drets humans?
I a plantejar-se la implicació en altres accions relacionades amb els drets humans?
Continuïtat o relació amb altres activitats
Consulta a la versió virtual de la Guia l'enllaç a: Les catifes voladores, proposta sobre el treball infantil inclosa a la
carpeta «Quatre propostes didàctiques».
Elaboració del material
Marta Carranza, Josep M. Mora. Educación física y valores: educando en un mundo complejo. Editorial Graó.
Barcelona, 2003. Adaptació del Grup d’Educació d’Amnistia Internacional Catalunya.
Annex: La vall de les pilotes
(Horacio Sáenz Guerrero. La Vanguardia, 21-1-1998 -fragments)
«Al gener del 1998 va sortir de Manila la colossal Marxa Mundial Contra l’Explotació Laboral de la
Infància. Després de milers i milers de camins recorreguts per totes les terres del món, els participants es
van presentar davant la Conferència Internacional del Treball per a demanar que, d’una vegada per sempre,
i en el món sencer, quedi abolida l’esclavitud infantil.
[...]
«Els nens espanyols de la Global March van reunir a milers de persones arribades de totes les comarques.
Molts dels petits estaven vinculats a organitzacions humanitàries, les ONG al sacrificat esforç de les
quals tant deuen les causes nobles del món. Hi havia incomptables pancartes difícils d’oblidar. Rere seu hi
havia els sentiments d’una infància que no té idea, perquè no pot tenir-la encara, de les infinites llàgrimes
que un món sense entranyes causa a unes criatures innocents i martiritzades.
Entre les pancartes n’hi havia una que deia: "No demanem diners ni menjar, només justícia". En una
altra: "Si veus algun nen treballant és que falta gent a la marxa". Una tercera qüestionava: "Si no juguem ara
que som nens, quan jugarem?". No es podien contestar, aquestes preguntes. És massa amarg i els infants
no poden entendre la crueltat. Però hem de dir que entre l’Índia i el Pakistan hi ha una terra maleïda i morta
anomenada "la vall de les pilotes", on dones i homes indigents, però sobretot nens esclaus, cusen les
costures de les pilotes de futbol a raó de nou pessetes la peça. Cent mil persones elaboren pilotes, puntada
rera puntada, cosa que representa el 80 per cent de la producció.
Potser no faci falta precisar, perquè es dóna per descomptat, com també s’hi dóna que no es fa cas de
les normes, que la Societat de les Nacions difon codis deontològics que prohibeixen el treball dels menors
d’edat, però és impossible controlar l’edat dels habitants de les barraques, suposant que algú volgués ferho,
perquè la producció de pilotes cosides a mà duu a les cases d’Islamabad 75 milions de dòlars al cap de
l’any. Els salaris dels cosidors de pilotes es coneixen bé: els nens amb menys de vuit anys cobren 20
pessetes per jornada (de 12 a 16 hores); entre 8 i 10 anys, 40 pessetes; de 12 a 14 anys, una mica més de
50 pessetes, i així successivament.»
[...]
30
www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat