Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

Guia d’Educació en Drets Humans
Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya
dels camps de mines. A principis de 1994, dos anys després del final del conflicte, ja no es produïen noves
víctimes per culpa de les mines abandonades.
(Gervasio Sánchez, periodista. El testimoni de Manuel Orellana i d’altres víctimes de les mines pot
trobar-se en el llibre Vidas minadas, editat per Intermón, Metges Sense Fronteres i Mans Unides, 1997,
Madrid)
Text 2
Conseqüències per a la població civil de l’existència de mines: Efectes en l’agricultura, ajuda
humanitària, etc.
Cada mes, a tot el món, prop de vuit-centes persones civils moren a causa de les mines antipersona i
450 són greument ferides. Perquè ens en fem una idea, només a Cambotja, considerat com el país amb
més alt percentatge d’habitants mutilats, el nombre de morts se situa en unes 62.000 persones. La major
part de les víctimes de les mutilacions són agricultors, i sense una cama o un braç ja no poden proveir-se
d’aliments per a ells ni per a la seva família.
Es fa difícil saber on estan situades les mines ja que estan enterrades o han estat dissenyades per a
passar desapercebudes sota terra. Un dels objectius d’escampar mines és impedir l’accés als terrenys
útils: fonts, terres de cultiu o entorn dels poblats, convertint així la vida quotidiana dels habitants en una
carnisseria. La plaga de les mines comporta importants seqüeles econòmiques. D’una banda, les despeses
de l’atenció sanitària suposen un gran cost per al país. Una víctima de mina necessita grans quantitats
de sang per a transfusions i requereix una intervenció quirúrgica especial que elimini els teixits morts o
infectats.
El tractament mèdic, la rehabilitació i la possibilitat de col·locar una pròtesi a la qual cal adaptar-se i que
no dura tota la vida incrementa notablement les despeses. D’altra banda, les mines impedeixen l’accés als
recursos bàsics. L’agricultura i la mineria constitueixen la base de l’economia en la major part dels països
afectats.
Terres fèrtils han de ser abandonades perquè no poden conrear-se. A l’Afganistan, on l’economia depèn
de la transhumància i el pasturatge, les pèrdues de bestiar són constants. Les vies de comunicació queden
tallades i l’explotació de recursos potencials, com el turisme, es veuen obstaculitzats.
Milions de persones han d’abandonar els camps, les seves cases, les seves poblacions i totes les seves
pertinences. Es converteixen en refugiats o desplaçats. Les mines agreugen aquest problema perquè impedeixen
la repatriació i la tornada d’aquestes persones als seus llocs d’origen. Els que decideixen tornar
assumeixen un doble risc: sortejar els perills que generen els camps minats i intentar refer la seva vida en
una terra devastada.
(Un enemigo que no duerme. Las minas terrestres, Susana Domingo i Eva San Martín. Fullets informatius
de Mans Unides, 1997)
Text 3
Tipus de mines
Al món existeixen uns 300 models diferents de mines, que es poden classificar segons la seva composició,
la seva finalitat (antipersona, antitanc o antihelicòpter), el seu sistema d’activació o les seves característiques.
Les mines terrestres poden variar molt pel que fa a la seva grandària: des dels 10 centímetres de
diàmetre i uns pocs grams d’algunes mines antipersona, fins a més de mig metre i un pes de més de deu
quilos, les mines antitanc.
Segons la seva composició ens trobem amb mines fabricades amb fusta, plàstic o metall i amb materials
explosius tan variats com TNT, tetrilo, PETN, RDX, amatol, etc. A més, es poden dotar de metralla (que pot
ser direccional) per a multiplicar els seus efectes. Dels materials amb els quals estiguin fabricades depèn
que siguin detectables, amb un alt contingut en components metàl·lics, o indetectables, bàsicament de
plàstic.
Els principals tipus de mines són:
www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat
37