Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya
Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya
Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Guia</strong> d’Educació <strong>en</strong> Drets Humans<br />
Grup d’Educació, <strong>Amnistia</strong> <strong>Internacional</strong> <strong>Catalunya</strong><br />
Pot passar també que el litigi s’hagi <strong>en</strong>focat malam<strong>en</strong>t, buscant «un culpable» que al final no s’ha id<strong>en</strong>tificat, per la<br />
s<strong>en</strong>zilla raó «que no hi havia culpable», ja que el que havia passat era que s<strong>en</strong>zillam<strong>en</strong>t s’havia produït un mal<strong>en</strong>tès o<br />
hi havia hagut falta de comunicació (<strong>en</strong> aquest cas l’activitat pot acabar satisfactòriam<strong>en</strong>t, reconeix<strong>en</strong>t el fet, o<br />
insatisfactòriam<strong>en</strong>t, s<strong>en</strong>se reconèixer-ho alguna de les parts).<br />
Avaluació<br />
Es fa amb la participació de tot l’alumnat, tant els que han repres<strong>en</strong>tat el judici com els que han fet d’habitants del<br />
poble. Analitzar conjuntam<strong>en</strong>t com ha funcionat el procés:<br />
• S’ha arribat a un acord final? Si no s’ha aconseguit, quines han estat les causes?<br />
• Les parts, s’han escoltat?<br />
• S’han fet esforços de compr<strong>en</strong>sió de la part contrària?<br />
• S’ha sabut cedir o només s’ha exigit?<br />
• Ha costat arribar a l’acord final?<br />
• L’acord final, es considera b<strong>en</strong>eficiós per ambdues parts?<br />
• Es considera adequat aquest sistema de resolució de conflictes?<br />
• Els alumnes que han fet “d’habitants del poble” haguessin volgut interv<strong>en</strong>ir <strong>en</strong> algun mom<strong>en</strong>t?<br />
• S’ha comès alguna injustícia?<br />
• S’hauria resolt millor el conflicte a través d’un judici formal, amb advocats, fiscal i jutge?<br />
Analitzar també la capacitat de repres<strong>en</strong>tació.<br />
Continuïtat o relació amb altres activitats<br />
Totes les activitats d’aquest apartat.<br />
Elaboració del material<br />
Grup d’educació, <strong>Amnistia</strong> <strong>Internacional</strong> <strong>Catalunya</strong>. A partir de l’activitat Tipos de tribunales, del llibre ABC: La<br />
<strong>en</strong>señanza de los Derechos Humanos (Nacions Unides, Alt Comissionat pels Drets Humans, 2004).<br />
Annex. Tipus de conflictes i maneres de resoldre’ls<br />
Quan hi ha desacords <strong>en</strong>tre persones o col·lectius els procedim<strong>en</strong>ts judicials són l’últim recurs com a mitjà per a resoldre les<br />
discrepàncies. Moltes vegades, afortunadam<strong>en</strong>t, no cal arribar-hi, ja que hi ha altres mitjans que permet<strong>en</strong> evitar-ho.<br />
Per exemple, un parell de situacions habituals són les segü<strong>en</strong>ts:<br />
- Una parella que es vol<strong>en</strong> separar int<strong>en</strong>t<strong>en</strong> posar-se d’acord pel que fa a les condicions de la separació. Si sab<strong>en</strong> gestionar<br />
bé les seves discrepàncies i arribar a un acord, no t<strong>en</strong><strong>en</strong> per què arribar a un judici i que llavors sigui una tercera persona, el<br />
jutge, qui decideixi les condicions.<br />
- Un treballador acomiadat pot arriba a judici si no està d’acord amb el fet d’haver estat acomiadat, o amb les condicions o<br />
comp<strong>en</strong>sacions de l’acomiadam<strong>en</strong>t, ja sigui perquè l’empresa s’ha negat a dialogar o perquè durant el diàleg no s’han posat<br />
d’acord.<br />
D’altra banda, a l’acord dialogat s’hi pot arribar de difer<strong>en</strong>ts maneres:<br />
- A partir només de la interv<strong>en</strong>ció dels afectats.<br />
- Amb l’ajuda d’altres de persones o col·lectius que int<strong>en</strong>t<strong>en</strong> afavorir l’acord, si no se’n surt<strong>en</strong> ells sols. Les mediacions, els<br />
arbitratges, els jutjats de pau als nuclis urbans petits, la interv<strong>en</strong>ció de par<strong>en</strong>ts o amistats, etc. són alternatives que <strong>en</strong> molts<br />
casos pod<strong>en</strong> ser molt efectives.<br />
No obstant, la resolució dels conflictes s<strong>en</strong>se recórrer al sistema judicial no és sempre garantia d’equitat i veritable justícia,<br />
ja que també es pot donar el cas que es produeixin pressions durant els int<strong>en</strong>ts d’arribar a acords que obliguin a una part a<br />
acceptar una resolució que <strong>en</strong> el fons troba injusta. Un exemple d’aquest tipus pot ser la forma de resoldre els conflictes<br />
d’algunes col·lectivitats, condicionades per costums atàvics de vegades molt poc respectuosos amb els drets de les persones<br />
(per exemple, els casos relacionats amb la condició i la llibertat de la dona <strong>en</strong> alguns països islàmics). En aquestes situacions,<br />
llavors el que cal és precisam<strong>en</strong>t reclamar un nivell de justícia superior que permeti evitar la discriminació comunitària tradicional.<br />
Però al marge d’aquests casos, el recurs al diàleg, a les mediacions, als arbitratges més o m<strong>en</strong>ys formals, etc. (<strong>en</strong> l’àmbit familiar,<br />
escolar, veïnal, municipal...) són eines que sempre s’hauri<strong>en</strong> de t<strong>en</strong>ir pres<strong>en</strong>ts com a primera opció a l’hora d’int<strong>en</strong>tar resoldre un<br />
conflicte, ja que l’experiència demostra que pod<strong>en</strong> ser eines molt efectives, a més de ràpides, àgils i m<strong>en</strong>ys costoses.<br />
42<br />
www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat