Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

Guia d’Educació en Drets Humans
Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya
Pot passar també que el litigi s’hagi enfocat malament, buscant «un culpable» que al final no s’ha identificat, per la
senzilla raó «que no hi havia culpable», ja que el que havia passat era que senzillament s’havia produït un malentès o
hi havia hagut falta de comunicació (en aquest cas l’activitat pot acabar satisfactòriament, reconeixent el fet, o
insatisfactòriament, sense reconèixer-ho alguna de les parts).
Avaluació
Es fa amb la participació de tot l’alumnat, tant els que han representat el judici com els que han fet d’habitants del
poble. Analitzar conjuntament com ha funcionat el procés:
• S’ha arribat a un acord final? Si no s’ha aconseguit, quines han estat les causes?
• Les parts, s’han escoltat?
• S’han fet esforços de comprensió de la part contrària?
• S’ha sabut cedir o només s’ha exigit?
• Ha costat arribar a l’acord final?
• L’acord final, es considera beneficiós per ambdues parts?
• Es considera adequat aquest sistema de resolució de conflictes?
• Els alumnes que han fet “d’habitants del poble” haguessin volgut intervenir en algun moment?
• S’ha comès alguna injustícia?
• S’hauria resolt millor el conflicte a través d’un judici formal, amb advocats, fiscal i jutge?
Analitzar també la capacitat de representació.
Continuïtat o relació amb altres activitats
Totes les activitats d’aquest apartat.
Elaboració del material
Grup d’educació, Amnistia Internacional Catalunya. A partir de l’activitat Tipos de tribunales, del llibre ABC: La
enseñanza de los Derechos Humanos (Nacions Unides, Alt Comissionat pels Drets Humans, 2004).
Annex. Tipus de conflictes i maneres de resoldre’ls
Quan hi ha desacords entre persones o col·lectius els procediments judicials són l’últim recurs com a mitjà per a resoldre les
discrepàncies. Moltes vegades, afortunadament, no cal arribar-hi, ja que hi ha altres mitjans que permeten evitar-ho.
Per exemple, un parell de situacions habituals són les següents:
- Una parella que es volen separar intenten posar-se d’acord pel que fa a les condicions de la separació. Si saben gestionar
bé les seves discrepàncies i arribar a un acord, no tenen per què arribar a un judici i que llavors sigui una tercera persona, el
jutge, qui decideixi les condicions.
- Un treballador acomiadat pot arriba a judici si no està d’acord amb el fet d’haver estat acomiadat, o amb les condicions o
compensacions de l’acomiadament, ja sigui perquè l’empresa s’ha negat a dialogar o perquè durant el diàleg no s’han posat
d’acord.
D’altra banda, a l’acord dialogat s’hi pot arribar de diferents maneres:
- A partir només de la intervenció dels afectats.
- Amb l’ajuda d’altres de persones o col·lectius que intenten afavorir l’acord, si no se’n surten ells sols. Les mediacions, els
arbitratges, els jutjats de pau als nuclis urbans petits, la intervenció de parents o amistats, etc. són alternatives que en molts
casos poden ser molt efectives.
No obstant, la resolució dels conflictes sense recórrer al sistema judicial no és sempre garantia d’equitat i veritable justícia,
ja que també es pot donar el cas que es produeixin pressions durant els intents d’arribar a acords que obliguin a una part a
acceptar una resolució que en el fons troba injusta. Un exemple d’aquest tipus pot ser la forma de resoldre els conflictes
d’algunes col·lectivitats, condicionades per costums atàvics de vegades molt poc respectuosos amb els drets de les persones
(per exemple, els casos relacionats amb la condició i la llibertat de la dona en alguns països islàmics). En aquestes situacions,
llavors el que cal és precisament reclamar un nivell de justícia superior que permeti evitar la discriminació comunitària tradicional.
Però al marge d’aquests casos, el recurs al diàleg, a les mediacions, als arbitratges més o menys formals, etc. (en l’àmbit familiar,
escolar, veïnal, municipal...) són eines que sempre s’haurien de tenir presents com a primera opció a l’hora d’intentar resoldre un
conflicte, ja que l’experiència demostra que poden ser eines molt efectives, a més de ràpides, àgils i menys costoses.
42
www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat