Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

Guia d’Educació en Drets Humans
Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya
Grup C. Perfil de l’ONG: Amnistia Internacional
www.amistiainternacional.org
Amnistia Internacional, fundada el 1961, fa campanya per a alliberar tots els presos de consciència;
assegurar judicis justos i ràpids per als presos polítics; suprimir la pena de mort, la tortura i altres tractaments
cruels, inhumans i degradants i acabar amb les execucions extrajudicials i les «desaparicions».
S’oposa també a les violacions dels drets humans comeses pels grups d’oposició.
Amnistia Internacional compte al voltant d’un milió de membres en 162 països i territoris. Les activitats
van des de les manifestacions públiques fins a la redacció de cartes, des de l’educació en els drets humans
fins als concerts per a recaptar fons, des de denúncies individuals sobre un cas particular fins a campanyes
globals sobre un tema.
És imparcial i independent de qualsevol govern, partit polític o credo religiós. Amnistia Internacional es
finança fonamentalment mitjançant les aportacions dels socis i els donatius de simpatitzants. El seu lloc
web ofereix diferents accions en les quals participar com a activista: enviant cartes o missatges, col·-
laborant en campanyes, etc.
Amnistia Internacional no reclama en solitari el mèrit de la resolució dels casos en els quals treballa
(com l’alliberament de presos). Valora la participació d’altres organitzacions així com les gestions de les
famílies o col·lectius dels propis afectats. No obstant això, moltes persones han dit, després de la resolució
del seu cas, que la publicitat, les gestions i les cartes d’Amnistia Internacional van ser molt importants.
El 1977 Amnistia Internacional va rebre el premio Nobel de la pau. El 1998, la seva campanya "Aixeca’t
i Signa", amb motiu del 50 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, va recollir 13 milions de
signatures de suport a la declaració. El 2001, la seva campanya virtual a Internet "Stop Torture" va rebre
diferents reconeixements per l’ús altament eficient del correu electrònic com a eina de denúncia. Moltes
altres campanyes de l’Organització han tingut una gran repercussió, com les organitzades a través d’Internet
per a evitar les lapidacions de Safiya Hussaini i Amina Lawal (2002-2003).
Grup D. Perfil de l’ONG: Derechos Human Rights
www.derechos.org
L’ONG Derechos Human Rights va ser fundada el 1995, probablement va ser la primera organització de
drets humans basada en Internet. Juntament amb l’Equipo Nizkor, organització germana del grup a Espanya,
Derechos va començar amb la clara idea que Internet té el potencial de ser l’eina més eficient en la
batalla contra les violacions dels drets humans a tot el món i que permet que les organitzacions de drets
humans parlin per si mateixes al món. Derechos treballa amb organitzacions de drets humans sobretot a
Amèrica Llatina (i a altres llocs del món), per a divulgar informació exacta i justa sobre la situació dels drets
humans en els seus països, així com per a donar ajuda. L’organització també coordina diverses llistes
d’Internet sobre drets humans, publica un diari de drets humans per Internet, i treballa en la preservació de
la memòria i justícia dels desapareguts. El seu lloc Web ofereix una llista exhaustiva d’enllaços amb altres
organitzacions de drets humans.
Un exemple del treball de Derechos. El 1998, Javier Vildoza va llegir les següents informacions en el lloc
Web de Derechos: «Vildoza, Jorge (alies) ‘Gaston’, tinent comandant, subcap GT332 (...); actualment
fugitiu, viu a Anglaterra; hauria pres el fill de Cecilia Viñas, nascut a mitjan Setembre de 1977". Javier es va
assabentar que l’home que ell pensava que era el seu pare, era conegut com un violador dels Drets Humans,
i que aquest home havia robat un nen nascut el mateix dia que ell va néixer a l’Escola Mecànica Naval,
conegut com camp de concentració durant la dictadura militar Argentina. Ell era fill de Cecilia Viñas i Hugo
Reinaldo Penino, però havia estat robat per Jorge Vildoza, acusat de 60 càrrecs de tortura i assassinat.
Javier va ser criat per Vildoza i la seva esposa com el seu propi fill, sense dir-li mai la veritat del seu origen.
Navegant per la pàgina d’Internet de Derechos i el projecte de Desapareguts, Javier va descobrir que els
seus avis naturals l’havien estat buscant durant més de 20 anys. El 1998 els va trobar. El descobriment de
qui era realment i el que havia fet el seu pare, el van obligar a escriure a un Tribunal que investigava a
l’Argentina i va sol·licitar que li realitzessin una prova d’ADN. Els resultats eren concloents: ell era el fill de
Cecilia Viñas i Hugo Reinaldo Penino. Des d’aquell moment, Javier es va unir als seus avis naturals.
www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat
71