Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya
Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya
Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Guia</strong> d’Educació <strong>en</strong> Drets Humans<br />
Grup d’Educació, <strong>Amnistia</strong> <strong>Internacional</strong> <strong>Catalunya</strong><br />
Grup C. Perfil de l’ONG: <strong>Amnistia</strong> <strong>Internacional</strong><br />
www.amistiainternacional.org<br />
<strong>Amnistia</strong> <strong>Internacional</strong>, fundada el 1961, fa campanya per a alliberar tots els presos de consciència;<br />
assegurar judicis justos i ràpids per als presos polítics; suprimir la p<strong>en</strong>a de mort, la tortura i altres tractam<strong>en</strong>ts<br />
cruels, inhumans i degradants i acabar amb les execucions extrajudicials i les «desaparicions».<br />
S’oposa també a les violacions dels drets humans comeses pels grups d’oposició.<br />
<strong>Amnistia</strong> <strong>Internacional</strong> compte al voltant d’un milió de membres <strong>en</strong> 162 països i territoris. Les activitats<br />
van des de les manifestacions públiques fins a la redacció de cartes, des de l’educació <strong>en</strong> els drets humans<br />
fins als concerts per a recaptar fons, des de d<strong>en</strong>úncies individuals sobre un cas particular fins a campanyes<br />
globals sobre un tema.<br />
És imparcial i indep<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t de qualsevol govern, partit polític o credo religiós. <strong>Amnistia</strong> <strong>Internacional</strong> es<br />
finança fonam<strong>en</strong>talm<strong>en</strong>t mitjançant les aportacions dels socis i els donatius de simpatitzants. El seu lloc<br />
web ofereix difer<strong>en</strong>ts accions <strong>en</strong> les quals participar com a activista: <strong>en</strong>viant cartes o missatges, col·-<br />
laborant <strong>en</strong> campanyes, etc.<br />
<strong>Amnistia</strong> <strong>Internacional</strong> no reclama <strong>en</strong> solitari el mèrit de la resolució dels casos <strong>en</strong> els quals treballa<br />
(com l’alliberam<strong>en</strong>t de presos). Valora la participació d’altres organitzacions així com les gestions de les<br />
famílies o col·lectius dels propis afectats. No obstant això, moltes persones han dit, després de la resolució<br />
del seu cas, que la publicitat, les gestions i les cartes d’<strong>Amnistia</strong> <strong>Internacional</strong> van ser molt importants.<br />
El 1977 <strong>Amnistia</strong> <strong>Internacional</strong> va rebre el premio Nobel de la pau. El 1998, la seva campanya "Aixeca’t<br />
i Signa", amb motiu del 50 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, va recollir 13 milions de<br />
signatures de suport a la declaració. El 2001, la seva campanya virtual a Internet "Stop Torture" va rebre<br />
difer<strong>en</strong>ts reconeixem<strong>en</strong>ts per l’ús altam<strong>en</strong>t efici<strong>en</strong>t del correu electrònic com a eina de d<strong>en</strong>úncia. Moltes<br />
altres campanyes de l’Organització han tingut una gran repercussió, com les organitzades a través d’Internet<br />
per a evitar les lapidacions de Safiya Hussaini i Amina Lawal (2002-2003).<br />
Grup D. Perfil de l’ONG: Derechos Human Rights<br />
www.derechos.org<br />
L’ONG Derechos Human Rights va ser fundada el 1995, probablem<strong>en</strong>t va ser la primera organització de<br />
drets humans basada <strong>en</strong> Internet. Juntam<strong>en</strong>t amb l’Equipo Nizkor, organització germana del grup a Espanya,<br />
Derechos va com<strong>en</strong>çar amb la clara idea que Internet té el pot<strong>en</strong>cial de ser l’eina més efici<strong>en</strong>t <strong>en</strong> la<br />
batalla contra les violacions dels drets humans a tot el món i que permet que les organitzacions de drets<br />
humans parlin per si mateixes al món. Derechos treballa amb organitzacions de drets humans sobretot a<br />
Amèrica Llatina (i a altres llocs del món), per a divulgar informació exacta i justa sobre la situació dels drets<br />
humans <strong>en</strong> els seus països, així com per a donar ajuda. L’organització també coordina diverses llistes<br />
d’Internet sobre drets humans, publica un diari de drets humans per Internet, i treballa <strong>en</strong> la preservació de<br />
la memòria i justícia dels desapareguts. El seu lloc Web ofereix una llista exhaustiva d’<strong>en</strong>llaços amb altres<br />
organitzacions de drets humans.<br />
Un exemple del treball de Derechos. El 1998, Javier Vildoza va llegir les segü<strong>en</strong>ts informacions <strong>en</strong> el lloc<br />
Web de Derechos: «Vildoza, Jorge (alies) ‘Gaston’, tin<strong>en</strong>t comandant, subcap GT332 (...); actualm<strong>en</strong>t<br />
fugitiu, viu a Anglaterra; hauria pres el fill de Cecilia Viñas, nascut a mitjan Setembre de 1977". Javier es va<br />
assab<strong>en</strong>tar que l’home que ell p<strong>en</strong>sava que era el seu pare, era conegut com un violador dels Drets Humans,<br />
i que aquest home havia robat un n<strong>en</strong> nascut el mateix dia que ell va néixer a l’Escola Mecànica Naval,<br />
conegut com camp de conc<strong>en</strong>tració durant la dictadura militar Arg<strong>en</strong>tina. Ell era fill de Cecilia Viñas i Hugo<br />
Reinaldo P<strong>en</strong>ino, però havia estat robat per Jorge Vildoza, acusat de 60 càrrecs de tortura i assassinat.<br />
Javier va ser criat per Vildoza i la seva esposa com el seu propi fill, s<strong>en</strong>se dir-li mai la veritat del seu orig<strong>en</strong>.<br />
Navegant per la pàgina d’Internet de Derechos i el projecte de Desapareguts, Javier va descobrir que els<br />
seus avis naturals l’havi<strong>en</strong> estat buscant durant més de 20 anys. El 1998 els va trobar. El descobrim<strong>en</strong>t de<br />
qui era realm<strong>en</strong>t i el que havia fet el seu pare, el van obligar a escriure a un Tribunal que investigava a<br />
l’Arg<strong>en</strong>tina i va sol·licitar que li realitzessin una prova d’ADN. Els resultats er<strong>en</strong> conclo<strong>en</strong>ts: ell era el fill de<br />
Cecilia Viñas i Hugo Reinaldo P<strong>en</strong>ino. Des d’aquell mom<strong>en</strong>t, Javier es va unir als seus avis naturals.<br />
www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat<br />
71