Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

More documents

Recommendations

Info

Guia d’Educació en Drets Humans Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya • Explosives: es troben enterrades, en els arbres... i exploten en sentir la pressió d’un pes a sobre seu. • Fragmentàries: posseeixen incrustats trossos de metralla amb la intenció d’augmentar els danys sobre la persona afectada directament per l’explosió i també sobre aquells que quedin dintre del seu radi d’acció. • Mines saltadores: estan dissenyades perquè els seus efectes siguin més greus. Tenen un dispositiu especial que activa una càrrega de propulsió que impulsa la mina a una altura determinada, abans d’explotar. Aquesta altura pot ser la del maluc humà, o fins i tot dos o tres metres perquè els danys es localitzin al cap, de manera que la persona afectada mori a l’acte. Altres tipus de mines: indetectables amb dispositius anti-desactivació; mines que es connecten o desconnecten quan senten les vibracions d’un vehicle acostant-se; amb activadors d’infrarojos o sistemes magnetico-acústics... (Un enemigo que no duerme. Las minas terrestres, Susana Domingo i Eva San Martín. Fullets informatius de Mans Unides, 1997) Text 4 Cost de la fabricació i col·locació de les mines i cost de la seva localització i destrucció El preu de la fabricació d’una mina oscil·la molt, depenent del tipus de mina que sigui. La més barata costa unes tres-centes pessetes i la més cara unes cinc mil. Però les mines més sofisticades, les que s’activen o es desactiven per les vibracions que senten quan s’acosta un vehicle, poden arribar a costar unes 30.000 ptes. La col·locació de les mines en el terreny escollit és molt barata i existeixen molts mètodes per a col·locar-les. Es poden col·locar manualment per les tropes d’artilleria i a través de mecanismes com els sembradors de mines, que poden col·locar unes dues mil mines en hora i mitja, o mitjançant altres dispositius dispersadors que es poden col·locar en vehicles motoritzats i que tenen la missió d’escampar-les a distància. Desminar un camp pot costar unes cent vegades més que el cost de la mina col·locada. A major sofisticació de la mina, més car resulta desactivar-la. El seu preu oscil·la entre les 50.000 i les 150.000 ptes. Segons l’ONU, el desminatge complet de tots els camps de mines existents superaria els 33.000 milions de dòlars. A això cal afegir que en el cas del sondeig manual (que, com hem indicat, és el més habitual) la mitjana de neteja és de 20 a 50 metres quadrats per persona i dia. La Creu Roja calcula que a aquest ritme es trigarien més de 1.000 anys a deixar el món net de mines. Durant l’any 1995 es van desactivar unes 100.000 mines, però es van sembrar al voltant de 2 milions de noves mines. Es calcula que al món hi ha col·locades uns 110 milions de mines que ocasionen unes vint-i-tres mil víctimes anuals, de les quals més de la meitat moren abans d’arribar a l’hospital. (A un paso de la muerte...o de la esperanza, Greenpeace, 1995) Text 5 La campanya contra les mines antipersona rep a Oslo el Nobel de la Pau La Campanya Internacional contra les Mines Antipersona i la seva coordinadora, Jody Williams, van rebre ahir a Oslo el premio Nobel de la Pau 1997. Durant la cerimònia, celebrada a l’Ajuntament d’Oslo, es va lliurar el taló per valor de 7,5 milions de corones (gairebé 150 milions de pessetes) amb què està dotat el guardó. El president del Comitè Nobel, Francis Sejersted, va recordar en el seu discurs que la campanya va realitzar una decisiva contribució perquè s’assolís l’acord sobre un tractat de prohibició de les mines antipersona. El tractat per fi es va redactar i va ser signat a Ottawa a principis del mes de desembre per un total de 121 Estats. Entre els països signataris faltaven Rússia, Xina i Estats Units. (...) Cada any les mines maten 26.000 persones per tot el món (...) El cambotjà Tun Channareth, que va perdre les dues cames a causa de l’explosió d’una mina, va rebre el premi en nom de la campanya, que està activa a seixanta països i que agrupa a més de mil organitzacions. (El Correo, 11 de desembre de 1997, pag. 34) 38 www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat
Guia d’Educació en Drets Humans Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya El joc del llapis Descripció Per parelles, elaboració d’un dibuix com a mitjà de reflexió sobre la resolució de conflictes. Àrea Plàstica, Tutoria. Edat A partir de 12 anys. Durada 60 minuts. Dret de la Declaració Universal dels Drets Humans relacionat El Preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans. El contingut de la Declaració sobre una Cultura de Pau (disponible a l'apartat de documentació del web). Objectius Reflexionar sobre les actituds cooperatives com a mesura imprescindible per a la resolució dels conflictes. Metodologia Primera part Davant un full en blanc, les alumnes i els alumnes se situen per parelles. Només un full i un llapis per a cada parella. Cada parella ha d’agafar el llapis alhora i no deixar-lo anar. No val deixar-lo en cap moment. No val parlar. Amb el llapis agafat alhora, es posaran a dibuixar. Cap dels dos podrà saber què vol dibuixar l’altre. Se’ls dirà que s’han d’esforçar al màxim per a dibuixar el que ells volen. Se’ls donarà un minut per a pensar i imaginar alguna cosa i tres minuts per a dibuixar. Els resultats possibles són: • Un dels dos cedeix en tot moment i es limita a deixar-se portar. «Jo perdo perquè tu guanyis». • Cap cedeix. Cap aconsegueix dibuixar res. «Jo no guanyaré, però tu tampoc». • Cedeixen alternativament i aconsegueixen dibuixar una mica. «D’acord, hem sortit guanyant-hi els dos». Segona part L’exercici es torna a repetir i ara sí que es pot parlar. Es comparen els resultats obtinguts, parlant i sense parlar. Debat conjunt. Opcionalment Un cop finalitzat el joc, es pot demanar a l’alumnat una breu redacció sobre guerra, pau i resolució de conflictes. Se’ls faciliten els textos adjunts com a model. Annex. Es pot fer també una breu anàlisi del contingut d’aquests textos. Avaluació Com s’han sentit en els diferents casos, cedint, sense cedir o cedint alternativament? Les conclusions són aplicables, a més de les guerres, als conflictes de convivència quotidians? Poden recordar casos concrets de situacions abordades d’alguna de les tres formes? Quina és la seva valoració? Continuïtat o relació amb altres activitats Les altres activitats d’aquest apartat de la Guia sobre plàstica. www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat 39
Page 1 and 2: guia d’educació en drets humans
Page 3 and 4: Guia d’Educació en Drets Humans
Page 39: Guia d’Educació en Drets Humans
Page 91 and 92:
Guia d’Educació en Drets Humans
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
Page 157 and 158:
show all

Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?