Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

Guia d’Educació en Drets Humans
Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya
Continuïtat o relació amb altres activitats
1- Les altres activitats sobre la discriminació de les dones (consulta la taula de propostes del principi de la Guia).
2- Analitzar algun altre text dels recollits en l’apartat de textos del web sobre els drets de les dones:
www.amnistiacatalunya.org/edu/2/fem
Elaboració del material
Aquesta activitat forma part dels Materiales para la educación en Derechos Humanos (Gorka Azkarate, Lourdes
Errasti y Maite Mena. Ararteko, 2000). Està adaptada parcialment pel Grup d’Educació d’Amnistia Internacional Catalunya.
El text de l’annex pel que sembla es va publicar originalment a Le Monde (28/29-9-1975). Aquest material, a més de
l’Ararteko, està inclòs en altres publicacions, entre elles: Sistema sexo-género (Sedupaz. Los Libros de la Catarata.
Madrid, 1996)
Annex. Buscant feina
—Senyora, vinc per l’anunci
—Bé —diu la cap de personal—. Assegui’s.
Com es diu vostè?
—Miquel
—Senyor o senyoret?
—Senyor.
—Doni’m el seu nom complet.
—Miquel Capdevila, senyor de Vilarrúbies.
—He de dir-li, senyor de Vilarrúbies que, actualment,
a la nostra empresa no li agrada contractar
homes casats. En el departament de la senyora
Pujol, per al qual nosaltres contractem el personal,
hi ha diverses persones de baixa per paternitat. És
legítim que les persones joves desitgin tenir nenes
—la nostra empresa, que fabrica roba de nadons,
els anima a tenir filles—, però l’absentisme dels
futurs pares i de pares joves suposa un fort condicionant
per a la marxa del negoci.
—Ho comprenc, senyora, però ja tenim dues
nenes i no en vull més. A més —el senyor de
Vilarrúbies es s’enrojola i parla en veu baixa—
prenc la píndola.
—Bé, en aquest cas seguim. Quins estudis té?
—Tinc el certificat escolar i el primer grau de
formació professional d’administratiu. M’hagués
agradat acabar el batxillerat, però a la meva família
érem quatre i els meus pares van donar prioritat a
les noies, la qual cosa és molt normal. Tinc una
germana coronela i una altra mecànica.
—En què ha treballat vostè últimament?
—Bàsicament he fet substitucions, ja que em
permetia ocupar-me de les nenes quan eren petites.
—Quina professió ocupa la seva esposa?
—És cap d’obres en una empresa de construccions
metàl·liques, però està estudiant enginyeria,
ja que en un futur haurà de substituir a la seva
mare, que és la qual va crear el negoci.
—Tornant a vostè, quines són les seves pretensions?
—Doncs...
—Evidentment amb un lloc de treball com el de
la seva esposa i amb les seves perspectives de
futur, vostè desitjarà un sou de complement. Uns
centimets per a despeses personals, com qualsevol
home desitja poder dsposar, per als seus
capricis, els seus vestits. Li oferim 500 euros per a
començar, una paga extra i un complement d’assiduïtat.
Fixi’s en aquest punt, senyor de Vilarrúbies.
L’assiduïtat és absolutament indispensable en tots
els llocs. Ha estat necessari que la nostra directora
creés aquest complement per a animar el
personal a no faltar per ximpleries. Hem aconseguit
disminuir l’absentisme masculí a la meitat; no
obstant això, hi ha senyors que falten amb el
pretext que la nena tus o que hi ha vaga a l’escola.
Quants anys tenen les seves filles?
—La nena sis i el nen quatre. Tots dos van a
col.legi i els recullo a la tarda quan surto del treball
abans d’anar a comprar.
—I si es posen malaltes, té vostè alguna
alternativa prevista?
—El seu avi se’n pot ocupar. Viu a la vora.
—Molt bé, gràcies, senyor de Vilarrúbies, ja li
comunicarem la nostra decisió d’aquí d’uns dies.
El senyor de Vilarrúbies va sortir de l’oficina ple
d’esperança. La cap de personal es va fixar en ell
quan marxava. Tenia les cames curtes, començava
a treure panxa i tenia pocs cabells. «La senyora
Pujol detesta els calbs», va recordar la responsable
de contractació. I a més li havia dit: «Més aviat,
un alt, ros, amb bona presència i solter». I la senyora
Pujol serà la directora del grup l’any vinent.
En Miquel Capdevila, senyor de Vilarrúbies, va
rebre tres dies més tard una carta que començava
dient: «Lamentem...»
134
www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat