Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

More documents

Recommendations

Info

Guia d’Educació en Drets Humans Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya Pot passar també que el litigi s’hagi enfocat malament, buscant «un culpable» que al final no s’ha identificat, per la senzilla raó «que no hi havia culpable», ja que el que havia passat era que senzillament s’havia produït un malentès o hi havia hagut falta de comunicació (en aquest cas l’activitat pot acabar satisfactòriament, reconeixent el fet, o insatisfactòriament, sense reconèixer-ho alguna de les parts). Avaluació Es fa amb la participació de tot l’alumnat, tant els que han representat el judici com els que han fet d’habitants del poble. Analitzar conjuntament com ha funcionat el procés: • S’ha arribat a un acord final? Si no s’ha aconseguit, quines han estat les causes? • Les parts, s’han escoltat? • S’han fet esforços de comprensió de la part contrària? • S’ha sabut cedir o només s’ha exigit? • Ha costat arribar a l’acord final? • L’acord final, es considera beneficiós per ambdues parts? • Es considera adequat aquest sistema de resolució de conflictes? • Els alumnes que han fet “d’habitants del poble” haguessin volgut intervenir en algun moment? • S’ha comès alguna injustícia? • S’hauria resolt millor el conflicte a través d’un judici formal, amb advocats, fiscal i jutge? Analitzar també la capacitat de representació. Continuïtat o relació amb altres activitats Totes les activitats d’aquest apartat. Elaboració del material Grup d’educació, Amnistia Internacional Catalunya. A partir de l’activitat Tipos de tribunales, del llibre ABC: La enseñanza de los Derechos Humanos (Nacions Unides, Alt Comissionat pels Drets Humans, 2004). Annex. Tipus de conflictes i maneres de resoldre’ls Quan hi ha desacords entre persones o col·lectius els procediments judicials són l’últim recurs com a mitjà per a resoldre les discrepàncies. Moltes vegades, afortunadament, no cal arribar-hi, ja que hi ha altres mitjans que permeten evitar-ho. Per exemple, un parell de situacions habituals són les següents: - Una parella que es volen separar intenten posar-se d’acord pel que fa a les condicions de la separació. Si saben gestionar bé les seves discrepàncies i arribar a un acord, no tenen per què arribar a un judici i que llavors sigui una tercera persona, el jutge, qui decideixi les condicions. - Un treballador acomiadat pot arriba a judici si no està d’acord amb el fet d’haver estat acomiadat, o amb les condicions o compensacions de l’acomiadament, ja sigui perquè l’empresa s’ha negat a dialogar o perquè durant el diàleg no s’han posat d’acord. D’altra banda, a l’acord dialogat s’hi pot arribar de diferents maneres: - A partir només de la intervenció dels afectats. - Amb l’ajuda d’altres de persones o col·lectius que intenten afavorir l’acord, si no se’n surten ells sols. Les mediacions, els arbitratges, els jutjats de pau als nuclis urbans petits, la intervenció de parents o amistats, etc. són alternatives que en molts casos poden ser molt efectives. No obstant, la resolució dels conflictes sense recórrer al sistema judicial no és sempre garantia d’equitat i veritable justícia, ja que també es pot donar el cas que es produeixin pressions durant els intents d’arribar a acords que obliguin a una part a acceptar una resolució que en el fons troba injusta. Un exemple d’aquest tipus pot ser la forma de resoldre els conflictes d’algunes col·lectivitats, condicionades per costums atàvics de vegades molt poc respectuosos amb els drets de les persones (per exemple, els casos relacionats amb la condició i la llibertat de la dona en alguns països islàmics). En aquestes situacions, llavors el que cal és precisament reclamar un nivell de justícia superior que permeti evitar la discriminació comunitària tradicional. Però al marge d’aquests casos, el recurs al diàleg, a les mediacions, als arbitratges més o menys formals, etc. (en l’àmbit familiar, escolar, veïnal, municipal...) són eines que sempre s’haurien de tenir presents com a primera opció a l’hora d’intentar resoldre un conflicte, ja que l’experiència demostra que poden ser eines molt efectives, a més de ràpides, àgils i menys costoses. 42 www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat
Guia d’Educació en Drets Humans Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya Paraules, elogis i desqualificacions Descripció Proposta de reflexió sobre la pròpia objectivitat: fins a quin punt les opinions que ens anem formant varien segons ens agradi o desagradi de forma subjectiva el que veiem, sense criteris racionals. Àrea Llengua, Ètica, Tutoria. Edat ESO i Batxillerat (a partir de 12 anys). Durada 60 minuts. Dret de la Declaració Universal dels Drets Humans relacionat Articles 18 i 19 (Llibertat d’expressió). Article 13 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Objectius La importància de l’empatia. Qüestionar la pròpia objectivitat; plantejar que les opinions que ens formem o exposem varien segons ens agradi o desagradi el que veiem. Reconèixer el deteriorament de l’autoestima i de la convivència que produeixen els insults, les desqualificacions i les infravaloracions. Preparació per part del professorat --- Material o suport --- Metodologia Primera part. Característiques, qualitats o defectes? Reflexionar sobre el fet que les opinions que ens formem o emetem varien segons ens agradi o no el que veiem. Cosa que a més es reflecteix en les paraules que utilitzem. Per exemple, es pot dir de la mateixa persona que «manté les distàncies» o bé que és «independent»; que és «agressiva» o bé «ferma»; que és «submissa» o bé que està «disposada a cooperar». a) Fer que els/les alumnes enumerin, de la manera més positiva possible, cinc qualitats que realment admirin d’ells mateixos. Donar-los a continuació una perspectiva negativa, o demanar que les busquin ells mateixos, de manera que les mateixes característiques, en lloc d’afalagadores es tornin feridores. b) Invertir després els termes, enumerant primer unes característiques negatives de les quals els alumnes no n’estiguin gaire orgullosos i utilitzar després termes equivalents que facin que la llista resulti menys ofensiva. c) Fer que els/les alumnes pensin en altres contraposicions d’aquest tipus. Una altra versió d’aquesta activitat és demanar als/les alumnes que enumerin adjectius amb els quals generalment es descriu les noies o els nois. Seguidament els qualificatius s’atribueixen a l’altre gènere (per exemple, ser «enèrgic» o «tenir objectius clars» es consideren qualitats en un noi, però es consideraran «brusquetat» o «ambició» en una noia). www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat 43
Page 1 and 2: guia d’educació en drets humans
Page 3 and 4: Guia d’Educació en Drets Humans
Page 43: Guia d’Educació en Drets Humans
Page 95 and 96:
Guia d’Educació en Drets Humans
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
Page 157 and 158:
show all

Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?