Guia en format PDF - Amnistia Internacional Catalunya

Guia d’Educació en Drets Humans
Grup d’Educació, Amnistia Internacional Catalunya
Simulacres o jocs de simulació. Eines d’aprenentatge que permeten situar els alumnes en una circumstància en la
qual han de desenvolupar recursos i estratègies. En els jocs de simulació les normes que els regulen estan molt ben
determinades. Més informació, annex 2.
Dansa, creació de coreografies. Representació ballada a partir de la lectura d'un text o de l'audició d'una cançó. En
el cas de la lectura, alguns alumnes poden acompanyar-la amb música (de percussió, o amb algun altre instrument si
se'n pot disposar), per destacar continguts o moviments.
Avaluació
En cada recurs s’especifica concretament com avaluar-lo.
Aquí es faciliten algunes indicacions generals:
-En acabar l'activitat és important reservar una estona per a l'avaluació, per analitzar el que s’ha fet i com s’ha fet.
-Quan l'activitat s’hagi allunyat massa dels objectius perseguits és important, si és possible, donar l’oportunitat de
repetir-la.
-És important que tothom participi en les diferents fases de l'avaluació, amb independència del paper que cadascú
hagi tingut durant el desenvolupament de l'activitat.
-L'avaluació es pot iniciar, per exemple, demanant primer l'opinió (si és el cas) de qui hagi fet de públic, després la
d'aquells que han intervingut directament i, finalment, si ho considera oportú, pot intervenir el professor/a.
-Després de les intervencions inicials, es pot obrir un debat, en el qual és important que tothom participi.
-L'avaluació ha de contemplar tant els aspectes emocionals (com s'han gestionat les emocions, els problemes que
han desencadenat...), com els racionals (les estratègies fetes servir per aconseguir els objectius).
-És necessari deixar clar que no es tracta de jutjar, sinó d'exposar les opinions o emocions resultants del desenvolupament
de l'activitat (unes opinions o emocions que no tenen perquè coincidir, ja que són subjectives).
-S'ha d'enfocar de manera que les intervencions es centrin preferentment en el que és positiu; en aquest sentit, s'han
d'incentivar les intervencions del tipus “m’ha agradat el que has dit/fet sobre...”.
-Si hi ha aspectes negatius, aquests s'han de positivitzar, buscant l'alternativa que permeti la seva superació.
-De vegades és millor fixar-se en pocs aspectes, o en un de sol, perquè és difícil parar atenció a tot alhora.
-Cal ser concret i específic, defugint les divagacions o les intervencions que s'escapin dels objectius de l'activitat.
-Altres aspectes que es poden avaluar:
-S'ha demostrat esperit de col.laboració durant les diferents fases de l'activitat?
-S'ha sabut treballar en equip, fent aportacions positives?
-S'ha demostrat creativitat? Aquesta creativitat s'ha posat al servei del treball del grup?
-S'han acceptat els comentaris que s'han fet relatius al propi treball en l'activitat?
-Dins de l'avaluació ha de tenir un espai específic la reflexió sobre els valors o drets sobre els quals es volia treballar:
-Eren prou explícits dins del conjunt de l'activitat?
-S'hauria pogut plantejar d'una altra manera més adequada? Quina?
-La seva presentació era efectiva, de cara a promoure una reflexió personal sobre aquests valors?
Annex 1. Informació sobre els jocs de rol o role playing
El joc de rol en viu és una modalitat de joc de rol, realitzat en aquest cas de forma presencial. En aquest sentit, pot
incorporar més o menys aspectes d'una interpretació teatral (sense cap complement, o amb decorats, vestuaris...). A
banda d'aquest aspecte presencial, té les mateixes característiques que la resta de jocs de rol.
Definició de joc de rol:
-Representació o joc en què els/les participants adopten uns rols determinats, predefinits, a partir dels quals van
creant una història. Es diferencia d'una obra de teatre en què no hi ha guió, només personatges amb característiques
determinades. De fet, és la versió adulta dels jocs infantils del tipus "Lladres i serenos", "Indis i vaquers" o "Mares i
pares".
-Té un important component d'improvisació, en la mesura que els personatges han d'anar reaccionat a les diferents
situacions que es van produint. És també, naturalment, un joc col.lectiu, no s'hi pot jugar sol (a diferència d'un monòleg teatral).
146
www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/cat