Projecte/Treball Fi de Carrera

Annex XVI Instal·lació de Biomassa
Les parets que estiguin en contacte amb el terreny s’impermeabilitzaran mitjançant
imprimació asfàltica, làmina bituminosa d’oxiasfalt, làmina drenant nodular amb
geotèxtil adherit en una de les seves cares.
A una de les cantonades de la sitja, en la façana que dóna a l’obertura lateral,
s’ubicarà una bonera que recollirà l’aigua que pugui provenir de les possibles
condensacions o entrades involuntàries a l’interior de la sitja. El paviment de la sitja
tindrà un lleuger pendent cap a aquesta bonera per a facilitar la recollida d’aigua.
L’aigua recollida anirà a una arqueta en la qual serà bombada fins a l’arqueta de
l’entrada de la nau.
16.2.3.3. Capacitat útil i autonomia de la sitja
El volum total de la sitja serà 4,8m x 4,8m x 3,35m = 77,18 m 3 . Si es menysprea un
20% del volum pels espais que queden sota el rotor i volum que no es pot arribar a
omplir, la capacitat útil de la sitja serà d’uns 62 m 3 .
Amb una densitat de 250kg/m 3 , aquest volum d’emmagatzematge equival a
15.436kg (15,5 t) de capacitat útil.
Així doncs, el volum total útil d’emmagatzematge de la biomassa serà de 15,5 t.
S’estima que el consum anual de biomassa serà de 139 t/any, i per tant amb unes 9
emplenades a l’any es podrien satisfer les necessitats anuals de la indústria.
La capacitat d’emmagatzematge, o autonomia, de la sitja supera per tant la capacitat
mínima d’emmagatzematge exigida segons la I.T.1.3.4.1.4 del RITE (on determina
que cal cobrir com a mínim el consum de dues setmanes).
16.2.3.4. Sistema d’alimentació de la Biomassa
La sitja ha de poder emmagatzemar diferents tipus de combustibles, però
especialment les estelles forestals. Aquest tipus de combustible és molt fibrós cosa
que fa que tendeixi a entrellaçar-se podent formar espais buits al voltant del vis sens
fi. Per aquest motiu s’executarà una sitja de fons pla a on ubicarem el sistema
d’alimentació que al mateix temps remourà l’estella evitant la formació d’aquests
espais buits.
- 354 -