L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

A l’últim, volem finalitzar amb la influència dels concepte de dominació i alliberament
freireans en el pensament de McLaren.
Freire argumenta al respecte:
“L’alliberament autèntic, que és la humanització en procés, no és una cosa
que es diposita en els homes. (...) És praxi, que implica acció i reflexió dels
homes sobre el món per transformar-lo.” (Freire, 2003a, 88).
Per tant, com ja hem comentat en més d’una ocasió, per a Freire l’alliberament es produeix en
el moment en el que, a partir de la praxi que és acció i reflexió, comporta una humanització i
es converteix en alliberament. Davant del que McLaren afirma que, en realitat, una vertadera
teoria de l’alliberament ha de contemplar el camp de producció o distribució del coneixement
i, conseqüentment, de l’educació, com un camp de lluita i recerca de l’hegemonia (McLaren,
Da silva a McLaren, Leonard, 2003, 61). Aquí es percep l’alliberament freireà i l’hegemonia
de Gramsci. Sobre aquest tema, McLaren entén que els grups de poder aconsegueixen el
consentiment dels oprimits. Uns oprimits que no són conscients de com l’acceptació de valors
i pràctiques socials establertes per aquests, promouen la seva pròpia dominació.
Tornem a insistir en el fet que Freire proposa una educació per a l’alliberament on s’exoneri
de l’opressió. És, en definitiva, una educació política que demana a l’educador/a identificar-se
amb els oprimits per trobar el seu veritable alliberament (Freire, 2003a, 56). D’alguna manera,
com apunta McLaren, la política d’alliberament de Freire comparteix moltes característiques
amb les formes modernes de l’humanisme marxista perquè destria en gran mesura els
aspectes debilitants de les “narratives mestres” (McLaren, Lankshear, 2007, 60).
En referència a l’educació, no deixem de banda que per a McLaren els educadors necessiten
jugar un paper molt important en la lluita pel socialisme per propugnar igualtat i alliberament
(McLaren, 2007, 261). Aquí es podria interpretar que McLaren entén el socialisme com a
alliberament.
McLaren al·lega com els discursos freireans ignoren els temes de raça, gènere i orientació
sexual (McLaren, 2001, 223), amb la qual cosa apunta que els individus viuen relacions de
classe a través de la diferència (o sigui a través d’experiències racials i sexuals) i viuen la
diferència a través de relacions de classe (McLaren, 2001, 224). Així doncs, el mateix Freire,
que en els seus inicis, no té en compte la diferència de raça, gènere i orientació sexual, com
100