L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

El que no podem deixar de banda és el fet que McLaren farà una evolució en el seu
pensament. I seguim Pruyn quan explica els tres Peters que es poden observar. Parla d’un
Peter marxista-populista, d’un Peter marxista postmodern i, per acabar, d’un Peter totalment
marxista (Pruyn, Huerta-Charles, 2007, 23). D’alguna manera, el que intenta defensar és el
fet que aquests tres Peters sempre han existit i encara existeixen. En efecte, McLaren inicia
un procés marxista-populista en què analitza l’economia política i les complexes
maquinacions culturals i quotidianes de la reproducció capitalista. Posteriorment, es situa en
un marxisme postmodern on intenta reconciliar les lliçons de la postmodernitat amb les seves
arrels i simpaties marxistes. Finalment, s’ubica en el marxisme. És per això que McLaren
mai abandona el marxisme, el materialisme històric o l’anàlisi política-econòmica. No volem
ometre que McLaren, com qualsevol autor durant el transcurs del seu pensament, engloba
una evolució. És a dir, tal i com han comentat Pruyn i Huerta-Charles, amb el temps,
modifica el seu pensament. Per tant, és una evolució que es reflecteix en les seves obres. En
primer lloc, argumenta la seva perspectiva vers la pedagogia crítica com a forma de
comprendre de forma dialèctica les relacions socials del capitalisme que modifiquen els
estudiants i mestres cap a un món centrat en els guanys (McLaren, 2005, 75). Per arribar a la
idea radical d’una necessitat d’esperança i somnis per aconseguir una lluita revolucionària
que demana una praxi pedagògica de la revolució per evocar accions històriques de les
víctimes del capital (McLaren, 2001, 268). Passa de comprendre les relacions socials del
capitalisme a veure la necessitat d’una revolució, una lluita revolucionària que va més enllà
de la relació educador-educand.
McLaren segueix la línia freireana i busca posar fi a l’explotació econòmica, la dominació
política i la dependència cultural. Les paraules freireanes l’ajuden a desfer-se de les seves
influències d’herència liberal, una herència que el situa ideològicament com a baró blanc i
anglosaxó, per descolonitzar les seves perspectives com a educador industrialitzat (McLaren,
2005, 31). Una herència que genera superioritat social dels blancs sobre els més desafavorits.
Parlem del que McLaren anomena: blanquitud. “La blanquitud com a discurs racialitzat i
conjunt de pràctiques materials, preserva els privilegis polítics econòmics i el poder de la
classe capitalista.” (McLaren, Farahmandpur, 2006, 134). És a dir, McLaren parla del
concepte de blanquitud com aquella postura de superioritat de la classe capitalista, de la
classe dominadora, que tendeixen a ser els blancs, per sobre d’aquells oprimits que, en
paraules freireanes, són sotmesos pel poder. D’alguna manera analitza el concepte de
67