L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

a definir-se a sí mateixos, i també comprenent com utilitzar aquesta experiència dels
estudiants de manera que ni l’acceptin sense raons ni la deslegitimin (McLaren, 2005, 319).
Respecte la relació entre l’educador i l’educand, Freire critica una concepció bancària on
argumenta que la funció de l’educador/a és omplir de coneixement l’educand. De fet, és
oferir als educands la única possibilitat de rebre “dipòsits” que no els ajuden a res més que a
ser “col·leccionistes de coses que arxiven” (Freire, 2003a, 76). És a dir, els estudiants han
d’adaptar-se a una situació en la qual no desenvolupen per sí mateixos la consciència crítica
de la qual en resulta la seva inserció en el món (Freire, 2003a, 79). Mentre Freire planteja una
crítica contra aquest model educatiu i destaca les limitacions dels educands, McLaren, amb
un vocabulari dens, ironitza sobre l’educació bancària que potencia la cultura dominant.
McLaren fa una crida davant la submissió dels educands, “ens hem convertit en dipòsits
incorporis” a una dominació atesa la situació, “moments de desesperació cínica” on els
mateixos educands es transformen en “agents actius de noves comunitats de risc i resistència”
(McLaren, 2005, 81). És a dir:
En aquest punt i atesa la pròpia experiència de McLaren com a educador, argumenta com ell
mateix es va sentir dins de la perspectiva dominant (McLaren, 2005, 328). És així doncs, que
s’adona de com a partir de la seva pròpia experiència com a educador d’escola pobre,
l’educador pot trobar-se atrapat dins el seu paper sense aprendre del seus estudiants
(McLaren, 2005, 323). És a dir, manté la postura de l’educador tradicional en relació amb
l’educació bancària, tal com anem apuntant.
És així doncs que en aquesta relació, Freire destaca el caire perillós que poden adoptar els
educadors. De fet, parla de l’actitud de superioritat dels mestres que mantenen posicions fixes
i invariables davant dels educands (Freire, 2003a, 77). Una superioritat que genera un
menyspreu vers el propi educand atès que sempre el tracta com qui no sap res i, per influència
de la societat capitalista i la lluita de classes socials, com a inferior. Davant d’això, McLaren
també es posiciona i denota com la major part de les aproximacions a l’ensenyament i a
l’aprenentatge tracten el coneixement com a producte aïllat del significat i nega el
coneixement i les formes socials amb les que els estudiants donen rellevància a les seves
vides i experiències. És aleshores que McLaren torna a seguir la idea freireana de les
capacitats innates de qui ensenya i de qui aprèn. En altres paraules, McLaren denota igual que
Freire que s’infirma el coneixement previ amb el qual compten els alumnes. I McLaren aporta
87