L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

històric on les classes subordinades pertanyen a l’hegemonia cultural i moral de la cultura
dominant (McLaren, Da Silva a McLaren, Leonard, 2003, 83).
Però McLaren, a diferència de Freire, realitza una distinció entre la reflexió i la reflexió
crítica de la que parla Freire (Freire, 2003a, 67). Per a McLaren, la reflexió es relaciona amb
la consciència que tenen els estudiants sobre les circumstàncies socials i econòmiques
concretes, mentre la reflexió crítica té a veure amb la investigació de la seva ubicació social
en el món així com la seva relació amb el món (McLaren, 2005, 97). És a dir, McLaren
defensa que els estudiants han de conèixer el perquè de les situacions personals i també la
relació amb la societat que els envolta. És per això que segueix Freire al considerar que per
ensenyar cal conèixer quelcom més que el propi coneixement (Freire, 2005, 180). A
diferència de McLaren, Freire creu en la relació entre reflexió i pràctica (Freire, 2003a, 67)
sense diferenciar entre dos tipus de reflexió, com defensa McLaren.
En tercer lloc, establim la influència freireana de la pràctica educativa en relació a la política
sobre McLaren. Per començar, parlem de la pràctica educativa i de la influència d’aquest
concepte en McLaren per després argumentar la relació amb la política.
Freire apunta que la pràctica docent crítica, implícita en el pensar encertadament (teoria)
comprèn el moviment dinàmic, dialèctic, entre el fer i el pensar sobre el fer (Freire, 2003b,
41). Aleshores presenta la pràctica educativa com un acte que relaciona la teoria i la pràctica.
Una teoria que es converteix en reflexió i que arriba a la transformació a partir de la paraula
(Freire, 2003a, 70). Davant del qual McLaren diu que les paraules són eines de la revolució
quan critiquen sistemes de pensament i no sols altres paraules (McLaren, 1998a,106). És així
doncs que creu que l’ensenyament per a Freire és la forma o acte de conèixer que el professor
exerceix en l’estudiant amb el qual potencia que aprengui a la vegada que coneix (McLaren,
Lankshear, 2007, 187). Llavors, amb aquesta idea podem percebre com McLaren segueix
Freire en la seva concepció sobre la força de la paraula com a eina per arribar a una reflexió.
És a dir, la força de les paraules de qui ensenya per aportar una consciència crítica.
En aquesta relació, entre teoria-pràctica, reflexió- acció, McLaren afirma que el
reconeixement de la unitat dialèctica entre teoria i pràctica, acció i reflexió, és un pas per a la
justícia social que els educadors poden donar per potenciar els estudiants (McLaren, 2005,
78