L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
històric on les classes subordina<strong>de</strong>s pertanyen a l’hegemonia cultural i moral <strong>de</strong> la cultura<br />
dominant (McLaren, Da Silva a McLaren, Leonard, 2003, 83).<br />
Però McLaren, a diferència <strong>de</strong> Freire, realitza una distinció entre la reflexió i la reflexió<br />
crítica <strong>de</strong> la que parla Freire (Freire, 2003a, 67). Per a McLaren, la reflexió es relaciona amb<br />
la consciència que tenen els estudiants sobre les circumstàncies socials i econòmiques<br />
concretes, mentre la reflexió crítica té a veure amb la investigació <strong>de</strong> la seva ubicació social<br />
en el món així com la seva relació amb el món (McLaren, 2005, 97). És a dir, McLaren<br />
<strong>de</strong>fensa que els estudiants han <strong>de</strong> conèixer el perquè <strong>de</strong> les situacions personals i també la<br />
relació amb la societat que els envolta. És per això que segueix Freire al consi<strong>de</strong>rar que per<br />
ensenyar cal conèixer quelcom més que el propi coneixement (Freire, 2005, 180). A<br />
diferència <strong>de</strong> McLaren, Freire creu en la relació entre reflexió i pràctica (Freire, 2003a, 67)<br />
sense diferenciar entre dos tipus <strong>de</strong> reflexió, com <strong>de</strong>fensa McLaren.<br />
En tercer lloc, establim la influència freireana <strong>de</strong> la pràctica educativa en relació a la <strong>política</strong><br />
sobre McLaren. Per començar, parlem <strong>de</strong> la pràctica educativa i <strong>de</strong> la influència d’aquest<br />
<strong>concepte</strong> en McLaren per <strong>de</strong>sprés argumentar la relació amb la <strong>política</strong>.<br />
Freire apunta que la pràctica docent crítica, implícita en el pensar encertadament (teoria)<br />
comprèn el moviment dinàmic, dialèctic, entre el fer i el pensar sobre el fer (Freire, 2003b,<br />
41). Aleshores presenta la pràctica educativa com un acte que relaciona la teoria i la pràctica.<br />
Una teoria que es converteix en reflexió i que arriba a la transformació a partir <strong>de</strong> la paraula<br />
(Freire, 2003a, 70). Davant <strong><strong>de</strong>l</strong> qual McLaren diu que les paraules són eines <strong>de</strong> la revolució<br />
quan critiquen sistemes <strong>de</strong> pensament i no sols altres paraules (McLaren, 1998a,106). És així<br />
doncs que creu que l’ensenyament per a Freire és la forma o acte <strong>de</strong> conèixer que el professor<br />
exerceix en l’estudiant amb el qual potencia que aprengui a la vegada que coneix (McLaren,<br />
Lankshear, 2007, 187). Llavors, amb aquesta i<strong>de</strong>a po<strong>de</strong>m percebre com McLaren segueix<br />
Freire en la seva concepció sobre la força <strong>de</strong> la paraula com a eina per arribar a una reflexió.<br />
És a dir, la força <strong>de</strong> les paraules <strong>de</strong> qui ensenya per aportar una consciència crítica.<br />
En aquesta relació, entre teoria-pràctica, reflexió- acció, McLaren afirma que el<br />
reconeixement <strong>de</strong> la unitat dialèctica entre teoria i pràctica, acció i reflexió, és un pas per a la<br />
justícia social que els educadors po<strong>de</strong>n donar per potenciar els estudiants (McLaren, 2005,<br />
78