L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

More documents

Recommendations

Info

utòpic que categoritza la pedagogia crítica per ser massa abstracta o massa teòrica per aplicar- la dins l’aula. En la seva defensa, McLaren argumenta l’aplicació d’una pedagogia crítica revolucionària a l’aula (McLaren a McLaren, Farahmandpur, 2006, 307). Aquesta recerca ha canviat el nostre horitzó. Amb aquests autors hem refermat la nostra convicció d’una necessitat de transformació. Amb les lectures del seus textos, hem assolit un nivell superior de claredat i propòsits ontològics. Llegir Freire i McLaren ha generat en nosaltres una ràpida empatia vers el seu objectiu d’estudi: l’existència d’una injustícia a tot el món, ritualitzada en la violència quotidiana de les institucions que operen per mitjà de l’exclusió i de la discriminació. Hem trobat en els seus textos aquella forma tan clara d’explicar sensacions socials que generen un malestar. Hem descobert la vinculació entre el capitalisme i l’explotació. D’aquesta manera, ens hem convertit en crítics de la cultura popular i de la forma en què aquesta modela les nostres vides. Hem aconseguit donar més importància a la necessitat d’ajudar els alumnes a descobrir els seus propis privilegis i treballar contrahegemònicament per a despertar la seva consciència social. Així doncs, destaquem la necessitat que el camp pedagògic tingui professionals que entenguin l’educació com un projecte polític i que trenqui les formes de dominació. El que no podem deixar de dir, abans de finalitzar aquest treball, és el que ha suposat per a nosaltres treballar durant més de tres anys sobre un autor que ha trencat esquemes. Un autor que ens ha fet sentir propers a una realitat social que, tot i saber de la seva existència, ens ha apropat a problemes vigents. Poc a poc, amb les constants lectures i el pas del temps creiem que hem assolit la consciència que genera una maduresa conceptual. Tant és així que, durant l’elaboració d’aquest treball, hem passat per moltes lectures de llibres, articles, webs, etc., que ens han obert una ferida social. Una ferida que s’anava fent més gran amb cada nova lectura. La pedagogia crítica revolucionària de McLaren, en relació a la pedagogia crítica de Freire, ens ha aportat un malestar de la nostra consciència política, educativa i social. Mai no podrem tornar a llegir de la mateixa manera en què vàrem començar a llegir aquests autors. Amb reserves, però amb prou convicció, la capacitat de sorprendre d’aquests autors ha modificat la nostra percepció de la societat. Ara ens trobem ferits, amb ànsia de guariment social. Però avui, que finalitzem aquest treball, ens adonem que hem de posar-hi punt final. No per acabar però sí per a deixar d’escriure aquesta investigació i continuar llegint i pensant. I, si és el cas, potenciar aquesta recuperació de la societat. 112
BIBLIOGRAFIA Bibliografia Primària: Llibres de Paulo Freire: Freire, P. (1969). Educação como prática da liberdade. Rio de Janeiro: Paz e Terra (trad. cat.: Freire, P. (1994). L’educació com a pràctica de la llibertat, Barcelona: Eumo, [Traducció Andreu Roca]) Freire, P. (1970). Pedagogia do Oprimido, Rio de Janeiro: Paz e Terra (trad. cast.: Freire, P. (2003a). Pedagogia del oprimido, (17ª edició) Madrid: Siglo Veintiuno, [Traducció de Jorge Mellado]) Freire, Paulo (1972). El mensaje de Paulo Freire. Teoría y práctica de la liberación, Madrid: INODEP. Freire, P. (1976). Educaçao e mudança, Rio de Janeiro: Paz e Terra. (trad. cast.: Freire, P. (1981). Educación y cambio, Buenos Aires: Búsqueda. [Traducció de Lilián Lopes]) Freire, P. (1977). Cartas à Guiné-Bissau. Registros de uma experiencia em proceso, Rio de Janeiro: Paz e Terra (trad. cast.: Freire, P. (1978a). Cartas a Guinea-Bissau. Apuntes de una experiencia pedagógica en proceso, Madrid: Siglo Veintiuno, [Traducció de Antonio Alatorre]) Freire (1978b). A alfabetização de Adultos: é ela um quefazer neutro?, Educaçao & Sociedade, Campinas, Brasil, vol I, nº1, (pp. 64-70). Freire, P. (1980). Conscientizão. Teoria e Practica da libertacão. Una introdução ao pensamento de Paulo Freire. São Paulo: Moraes. Freire, P. (1985). The politics of Education. Culture, Power and Liberation, Massachussetts: Bergin and Garvey Publishers (trad.cast. Freire, P. (1990). La naturaleza política de la educación. Cultura, poder y liberación, Barcelona: Paidós, [Traducció de Silvia Horvath]) Freire, P. (1992). Pedagogia da Esperanza: um reencontro con a pedagogia do oprimido, Rio de Janeiro: Paz e Terra (trad. cast.: Freire, P. (2005). Pedagogia de la esperanza, (6ª ed.). México: Siglo Veintiuno, [Traducció de Stella Mastrangelo]) Freire, P. (1995). A sombra desta mangueira, São Paulo: Olho d’Água (trad. cast.: Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol, Barcelona: El Roure, [Traducció Agustín Requejo Osorio]) Freire, P. (1996). Pedagogia da autonomia, Sao Paulo: Cortez (trad. cat.: Freire, P. (2003b). Pedagogia de l’autonomia, Xàtiva: Denes, [Traducció Eduard J. Verger]) 113
Page 1 and 2:
L’ACTUALITAT DEL CONCEPTE D’”
Page 3 and 4:
3 IN MEMORIAM Margarita Rubio, 5 ma
Page 5 and 6:
PREFACI I am trying to survive day
Page 7 and 8:
INTRODUCCIÓ 7 “Quan treballo amb
Page 9 and 10:
actuals. En definitiva, destacar qu
Page 11 and 12:
No obstant això, no oblidarem que
Page 13 and 14:
A. Metodologia En aquest subapartat
Page 15 and 16:
Proposa l’hermenèutica com a ein
Page 17 and 18:
quan s’observa l’art... concret
Page 19 and 20:
pedagògica que es centra en el mat
Page 21 and 22:
Capítol I. L’OBRA DE PAULO FREIR
Page 23 and 24:
se que les persones analfabetes dep
Page 25 and 26:
social és la base del coneixement,
Page 27 and 28:
En darrer lloc, com hem comentat an
Page 29 and 30:
Els grups reaccionaris no poden com
Page 31 and 32:
Decroly i Freinet” entre d’altr
Page 33 and 34:
que tinguin un significat social (M
Page 35 and 36:
Freire creu que el coneixement del
Page 37 and 38:
En qualsevol cas, Freire manté la
Page 39 and 40:
de relacions públiques per part de
Page 41 and 42:
1.2. EL CONCEPTE D’”EDUCACIÓ
Page 43 and 44:
seu caràcter i que millori en func
Page 45 and 46:
(Freire, 2005,105). El nostre autor
Page 47 and 48:
1.2.2. Les capacitats innates de qu
Page 49 and 50:
estudiants interioritzen valors i c
Page 51 and 52:
subestimar o negar els sabers de l
Page 53 and 54:
1.3. L’”ACCIÓ POLÍTICA” COM
Page 55 and 56:
I és a partir d’aquesta transfor
Page 57 and 58:
capitalisme com a futur (Freire, 19
Page 59 and 60:
els marxistes estàndards (Freire,
Page 61 and 62: 1.3.2. La funció política de l‘
Page 63 and 64: Així doncs, resta clara la diferè
Page 65 and 66: disciplines en el moment en què el
Page 67 and 68: El que no podem deixar de banda és
Page 69 and 70: Així doncs, McLaren arriba a la un
Page 71 and 72: Un aspecte problemàtic del treball
Page 73 and 74: sistema capitalista, amb la intenci
Page 75 and 76: 2.2. LA VIGÈNCIA DEL PENSAMENT DE
Page 77 and 78: Freire influeix directament en el c
Page 79 and 80: 96). Per tant, segueix la relació
Page 81 and 82: diferències que existeixen entre e
Page 83 and 84: progressista com aquella pedagogia
Page 85 and 86: per a que siguin pensadors crítics
Page 87 and 88: a definir-se a sí mateixos, i tamb
Page 89 and 90: És a dir, McLaren creu en la praxi
Page 91 and 92: si (...) no aconsegueix proporciona
Page 93 and 94: És així com McLaren tracta sobre
Page 95 and 96: periòdiques i crisis financeres (M
Page 97 and 98: sistema econòmic pel capitalisme i
Page 99 and 100: XXXII). És a dir, assolir una cons
Page 101 and 102: hem argumentat amb la crítica de W
Page 103 and 104: estan resignats a acceptar el capit
Page 105 and 106: Ens hem plantejat fins a quin punt
Page 107 and 108: És aleshores que, al seguir McLare
Page 109 and 110: En aquest punt, tot i la visió pla
Page 111: ideològiques en recursos que facin
Page 115 and 116: Bibliografia Secundària Alberto, C
Page 117 and 118: Revistes: Batalla, X. (2007). Migra
Page 119 and 120: edalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/274/27
Page 121 and 122: http://fundacionMcLaren.org/chihuah
Page 123 and 124: Disponible a: http://www.iiz-dvv.de
Page 125 and 126: Consultat, 12 de desembre, 2006 Gar
Page 127 and 128: UNESCO- Education for Social Transf
Page 129 and 130: ANNEXOS ANNEX 1: Converses mantingu
Page 131 and 132: Assumpte catedra De Peter McLaren
Page 133 and 134: I hope that the struggle should con
Page 135 and 136: Fwd: hola De Dunia Molins Alcalde
Page 137 and 138: how many cost your conference, trav
Page 139 and 140: manage so that you could come later
Page 141 and 142: And can you send Nathalia an invita
Page 143 and 144: same topic since the people cannot
Page 145 and 146: 2 hours. un abrazo fuerte Peter On
Page 147 and 148: Arxius adjunts McLaren-Jaramillo Le
Page 149 and 150: Per a Dunia Molins Alcalde Hi Duni
Page 151 and 152: dear dunia, do you think there is a
Page 153 and 154: ANNEX 2: Investigacions sobre Freir
Page 155 and 156: ANNEX 3: Curriculum vitae Peter McL
Page 157 and 158: Driftwood Public School Toronto, On
Page 159 and 160: Campus Ensenada del Centro Universi
Page 161 and 162: Co-editor (with Dave Hill, Mike Col
Page 163 and 164:
“The Role of Critical Pedagogy in
Page 165 and 166:
Responses to Lynne V. Cheney: From
Page 167 and 168:
(with Gustavo Fischman). Reclaiming
Page 169 and 170:
Critical pedagogy: Constructing an
Page 171 and 172:
School Choice and the Struggle for
Page 173 and 174:
Postfacio. La Pedagogia de la Posib
Page 175 and 176:
(with Nathalia Jaramillo) Alternati
Page 177 and 178:
(with Zeus Leonardo and Xochitl Per
Page 179 and 180:
Broken dreams, false promises, and
Page 181 and 182:
Pirandello on education: An intervi
Page 183 and 184:
Estrutura da narrativa, Amnésia co
Page 185 and 186:
Forbes, David J. (1992). False fixe
Page 187 and 188:
Invited Lecture. “Critical Pedago
Page 189 and 190:
Art I educacio en la societat de la
Page 191 and 192:
International Panel (Cuba, Mexico,
Page 193 and 194:
Rovaniemi, Finland November 8, 1999
Page 195 and 196:
January 17-18, 1997. Juarez, Mexico
Page 197 and 198:
Ritual/Counter-Ritual: Lacan, Derri
Page 199 and 200:
May Panelist, UCLA, United Nations
Page 201 and 202:
Santa Barbara, California Towards a
Page 203 and 204:
Keynote Speaker . Almost Always Dec
Page 205 and 206:
Co-presenter (with Zeus Leonardo),
Page 207 and 208:
The Politics of Higher Learning. In
Page 209 and 210:
Eminent Scholar Address, “Critica
Page 211 and 212:
Dimensions of Adult Learning: Adult
Page 213 and 214:
Reader: AERA proposals. Division B,
Page 215 and 216:
Westview Press, Boulder, Colorado S
Page 217 and 218:
Spencer Maxcy, University of Califo
Page 219 and 220:
Honors Shortly before graduating wi
Page 221 and 222:
Odyssey Lecture, 2003. California S
show all

L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?