L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

estudiants interioritzen valors i costums que sabotegen el propi pensament crític. Creixen
com a adults alienats, després de molt de temps d’ensenyament i cultura massius, on són
tractats d’objectes plens d’idees oficials supervisades per l’autoritat. No deixem de banda que
els ciutadans no crítics que neguen el seu propi intel·lecte i consciència, són els més fàcils de
controlar i sotmetre.
A propòsit del concepte d’educació bancària cal fer menció de l’educació problematitzadora.
Per a Freire, l’educació problematitzadora és una concepció que fa servei a l’alliberament, es
fonamenta en la creativitat i estimula la reflexió i l’acció dels homes sobre la realitat (Freire,
2003a, 89-99). D’alguna manera, el que no podem obviar és que a diferència de l’educació
bancària, que domestica l’alumne, la problematitzadora ofereix la recerca del coneixement.
Com polemitza Donaldo Macedo, el model bancari capitalista d’educació produeix fracassos
on molts educadors lliberals i neoliberals tendeixen a buscar una alternativa a la situació i
giren la mirada vers la pedagogia freireana (Macedo a McLaren, Lankshear, 2007, 23).
Macedo argumenta com a partir de l’existència de l’educació bancària es produeix un fracàs
educatiu que veu com a solució la pedagogia freireana.
Tal com hem vist, Freire manté com l’educació no és una eina per “transferir coneixements”
en l’educand sinó per crear les possibilitats de la seva producció i transformació, on no es pot
reduir l’aprenentatge en l’alfabetització d’adults a una activitat purament tècnica (Freire, 1990,
64). Així doncs, quan l’estudiant esdevé el receptacle passiu dins el qual l’educador/a aboca
els significats i les interpretacions de la cultura dominant, assumeix una posició subordinada,
no només respecte al coneixement sinó també a les relacions de classe corresponents amb la
societat que constata i legitima el coneixement. Freire proposa una pedagogia dialògica en què
alumnes i educadors s’engresquin en una interacció activa amb la identificació de les
condicions de mutualitat i respecte. I afirma que és necessari discutir amb els alumnes la raó
del coneixement (Freire, 2003b, 36). On el docent s’impliqui i no es mantingui al marge. Una
implicació que tingui present l’experiència existencial dels educands com quelcom important
(Freire, 2003a, 75).
No obstant això, no creu en la generalització sense la base del particular.
“Per a mi és difícil, fins i tot impossible, entendre la meva interpretació
respecte a quelcom local com a negació de quelcom universal. (...) Crec
fonamental deixar clar (...) una cosa òbvia: quelcom regional sorgeix de
49