L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

Ens hem plantejat fins a quin punt podríem defensar una ideologia per arribar a ser expulsats i
perseguits pel propi Estat. No vivim als Estats Units, ni tampoc tenim una política de dretes
que ens pogués arribar a intimidar, però sí que és cert que les situacions que varen viure, tant
Freire com McLaren, es tornen a produir. Perquè tots dos van viure el sentiment de sentir-se
expulsats dels seu propi país natal. És certament fàcil posicionar-nos respecte a una ideologia
però desconeixem fins a quin punt ho defensaríem de la mateixa manera. És per això que
volem destacar la força d’aquests autors en el pensament educatiu contemporani.
En segon lloc, hem establert una altra conclusió que fa referència al mateix concepte
d’educació. Aquesta, segons aquests autors, és un procés col·lectiu que implica tots els
elements educatius. És a dir, l’educador, l’educand així com tot allò que envolta el context
educatiu (política, economia, societat, etc.). Per tant, és una praxi que abarca el conjunt
d’acció i reflexió sobre el món per arribar a una pràctica transformadora. Una transformació
que resta condicionada per les forces polítiques que existeixen a la societat. És difícil no
relacionar aquesta acció amb la necessitat d’una teoria-pràctica que comporti una
transformació. I és per això que McLaren parla d’aquesta relació com un pas cap a la justícia
social. No és possible una pràctica pedagògica sense una crítica social. Cal una educació per
crear una ciutadania dedicada a la justícia social i la reinvenció de la vida social basada en els
ideals democràtics socialistes (McLaren, 2001, 257).
L’educació és, per tant, una eina de transformació que ens ajuda a reconèixer que som
condicionats però no determinats: la conscientització no és sinó l’esforç crític de coneixement
dels obstacles que dificulten la tasca històrica de canviar el món. Ensenyar reclama la
convicció que el canvi és possible. És necessària una educació que fomenti la consolidació de
les postures i que reparteixi els conceptes per permetre la formació d’una posició cítrica al
voltant de la realitat. El que és fonamental és la formació de persones intel·ligents, crítiques,
idealistes però també realistes. Persones que comptin amb el coneixement suficient per a
conviure en una comunitat.
Freire i McLaren defensen l’aprendre fent, és a dir, aprendre en la mateixa acció: una acció
entesa com a plantejament col·lectiu. Un aprenentatge ubicat en la relació entre teoria i
pràctica. Tant un com l’altre han defensat que l’educació no és neutral i que demana
relacionar el coneixement educatiu amb la política. El coneixement no és neutral. És
impossible ser neutral al descobrir la realitat personal i social. Per aquesta raó, considerem
105