L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Ens hem plantejat fins a quin punt podríem <strong>de</strong>fensar una i<strong>de</strong>ologia per arribar a ser expulsats i<br />
perseguits pel propi Estat. No vivim als Estats Units, ni tampoc tenim una <strong>política</strong> <strong>de</strong> dretes<br />
que ens pogués arribar a intimidar, però sí que és cert que les situacions que varen viure, tant<br />
Freire com McLaren, es tornen a produir. Perquè tots dos van viure el sentiment <strong>de</strong> sentir-se<br />
expulsats <strong><strong>de</strong>l</strong>s seu propi país natal. És certament fàcil posicionar-nos respecte a una i<strong>de</strong>ologia<br />
però <strong>de</strong>sconeixem fins a quin punt ho <strong>de</strong>fensaríem <strong>de</strong> la mateixa manera. És per això que<br />
volem <strong>de</strong>stacar la força d’aquests autors en el pensament educatiu contemporani.<br />
En segon lloc, hem establert una altra conclusió que fa referència al mateix <strong>concepte</strong><br />
d’educació. Aquesta, segons aquests autors, és un procés col·lectiu que implica tots els<br />
elements educatius. És a dir, l’educador, l’educand així com tot allò que envolta el context<br />
educatiu (<strong>política</strong>, economia, societat, etc.). Per tant, és una praxi que abarca el conjunt<br />
d’acció i reflexió sobre el món per arribar a una pràctica transformadora. Una transformació<br />
que resta condicionada per les forces polítiques que existeixen a la societat. És difícil no<br />
relacionar aquesta acció amb la necessitat d’una teoria-pràctica que comporti una<br />
transformació. I és per això que McLaren parla d’aquesta relació com un pas cap a la justícia<br />
social. No és possible una pràctica pedagògica sense una crítica social. Cal una educació per<br />
crear una ciutadania <strong>de</strong>dicada a la justícia social i la reinvenció <strong>de</strong> la vida social basada en els<br />
i<strong>de</strong>als <strong>de</strong>mocràtics socialistes (McLaren, 2001, 257).<br />
L’educació és, per tant, una eina <strong>de</strong> transformació que ens ajuda a reconèixer que som<br />
condicionats però no <strong>de</strong>terminats: la conscientització no és sinó l’esforç crític <strong>de</strong> coneixement<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong>s obstacles que dificulten la tasca històrica <strong>de</strong> canviar el món. Ensenyar reclama la<br />
convicció que el canvi és possible. És necessària una educació que fomenti la consolidació <strong>de</strong><br />
les postures i que reparteixi els <strong>concepte</strong>s per permetre la formació d’una posició cítrica al<br />
voltant <strong>de</strong> la realitat. El que és fonamental és la formació <strong>de</strong> persones intel·ligents, crítiques,<br />
i<strong>de</strong>alistes però també realistes. Persones que comptin amb el coneixement suficient per a<br />
conviure en una comunitat.<br />
Freire i McLaren <strong>de</strong>fensen l’aprendre fent, és a dir, aprendre en la mateixa acció: una acció<br />
entesa com a plantejament col·lectiu. Un aprenentatge ubicat en la relació entre teoria i<br />
pràctica. Tant un com l’altre han <strong>de</strong>fensat que l’educació no és neutral i que <strong>de</strong>mana<br />
relacionar el coneixement educatiu amb la <strong>política</strong>. El coneixement no és neutral. És<br />
impossible ser neutral al <strong>de</strong>scobrir la realitat personal i social. Per aquesta raó, consi<strong>de</strong>rem<br />
105