L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

En qualsevol cas, Freire manté la seva preocupació davant la no-comprensió del seu
pensament com ja hem avançat anteriorment (Freire a Torres, 2007, 69). Respecte a això,
McLaren explica com tot i que l’obra freireana ha estat relacionada amb gairebé una dotzena
de diferents corrents o moviments educatius, Freire és una persona que molt sovint es
resisteix a identificacions. Segons McLaren, Freire no és comprés ni és la comunió d’idees
d’altres autors:
“Seria inexacte (...) descriure l’obra de Freire com una síntesi de les idees
d’altres persones, perquè en molts aspectes les seves idees rebaten les que
desenvoluparen els seus predecessors i contemporanis.” (McLaren, 2001,
200)
Tant és així que el mateix Freire s’interessa per la crítica que rep i considera que aquestes
crítiques haurien de fonamentar-se en l’evolució del seu pensament (Freire, 1990, 154). Així
doncs, Freire no vol considerar-se infal·lible davant la crítica.
La vigència o no de l’obra de Freire és un tema que ha estat present des de fa molt de temps
(Torres, 2007, 69). McLaren afirma que l’obra de Freire ha estat la força principal en la que
s’han recolzat els esforços dels Estats Units per desenvolupar una pedagogia crítica
(McLaren, 2001, 215). Per tant, existeixen autors que creuen en les idees freireanes i són els
continuadors del seu pensament. Autors que defensen una pedagogia alliberadora i humanista
i que el segueixen.
Certament, en l’àmbit de l’alfabetització i de l’educació d’adults, la gran majoria de
programes s’inspiren en l’obra de Freire. 52 Com explica McLaren, els programes
52 Exemples d’aquests programes i del llegat de Paulo Freire són, entre d’altres, Consejo de Educación de
adultos de América Latina (http://ceaal.org), AG SPAK, Associació de Cercles d’Estudis Polítics i Socials,
produeix textos i material audiovisual, organitza seminaris i fomenta la recerca d’informació sobre Paulo Freire a
Alemania. (www.agspak.de/), CECUP; Centre d’Educació i Cultura Popular, va ser fundat el 1982 i manté un
estret treball d’alfabetització d’adults, animació cultural, recolzament pedagògic amb professors, Centro de
Cooperación Regional para la Educación de Adultos en América Latina y el Caribe
(http://www.crefal.edu.mx/index.php), Movimiento de los Sin Tierra Brasil (MST)
(http://www.movimientos.org/cloc/mst-br/nuevoindex.php3) Movimiento Zapatista de Chiapas i Democracia
Participativa de Porto Alegre (Brasil), Philoshopy for Children o P4C (Filosofía para niños) programa de
Filosofia per a Nens de Lipman es desenvolupa a Guatemala. Dirigit al desenvolupament del pensament crític i
dels hàbits democràtics. (McLaren, Lankshear, 2007, 14, 105). Un altre exemple és EdPAG (Educació per a
l’Acció Crítica) Associació sense ànim de lucre fundada el gener del 2003 per persones vinculades a la
intervenció social i educativa (http://edpac.org), UNESCO- Education for Social Transformations, iniciativa
sobre educació i transformació social nascuda a la Unesco, Centre Paulo Freire i Cercle de pedagogie
Emancipatrices (http://portal.unesco.org), la Universitat d‘Ibadan y per una institució governamental paraestatal
(AANFE): La metodología de Paulo Freire para la enseñanza de la alfabetización: Aplicaciones i implicaciones
37