L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Capítol II. L’OBRA DE PETER McLAREN<br />
2.1. INFLUÈNCIES IDEOLÒGIQUES EN EL PENSAMENT DE PETER McLAREN<br />
64<br />
“Llegir Peter i prendre seriosament les seves crítiques<br />
implica ésser <strong>de</strong>vorat per la gran voràgine ètica amb la<br />
que han estat oprimi<strong>de</strong>s les societats <strong>de</strong> masses en<br />
aquest món globalitzat” (Araújo a Pruyn, Huerta-<br />
Charles, 2007, 73)<br />
En aquest punt sobre les influències i<strong>de</strong>ològiques en McLaren, <strong>de</strong>stacarem la necessitat d’una<br />
exposició paral·lela a les influències freireanes. És a dir, volem remarcar les i<strong>de</strong>es clau <strong>de</strong> la<br />
seva biografia per assenyalar les influències <strong><strong>de</strong>l</strong> mateix Freire entre d’altres en el seu<br />
pensament. I, tal com apuntàvem amb Freire, justificar l’efecte que va tenir per a la<br />
construcció <strong>de</strong> la seva reflexió.<br />
McLaren prové d’Ontàrio, Canadà, on realitza els seus estudis. 71 Entre d’altres, rep la<br />
influència cabdal <strong><strong>de</strong>l</strong> professor Michel Foucault. 72 La seva relació amb Foucault li fa canviar<br />
el seu coneixement sobre la pràctica i <strong>política</strong> revolucionària (McLaren, 1998a, 225). Per això<br />
explica la seva prèvia ignorància <strong>de</strong> la <strong>política</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> coneixement com a forma <strong>de</strong> discurs ètic i<br />
<strong>de</strong> compromís revolucionari (McLaren, 1998a, 224). Així doncs, po<strong>de</strong>m interpretar que<br />
l’origen revolucionari <strong>de</strong> McLaren comença amb Foucault i no sols amb Freire. No obstant<br />
això, no <strong>de</strong>ixem <strong>de</strong> banda l’objectiu <strong>de</strong> la nostra investigació: l’actualitat <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>concepte</strong><br />
d’“educació” i “<strong>política</strong>” <strong>de</strong> Freire en la pedagogia crítica revolucionària <strong>de</strong> McLaren. Si<br />
concretem això és clarament perquè, tot i la influència <strong>de</strong> Foucault, ens centrem en la<br />
influència <strong>de</strong> Freire.<br />
Amb Foucault s’apropa a i<strong>de</strong>es postmo<strong>de</strong>rnistes que l’aju<strong>de</strong>n en l’evolució <strong><strong>de</strong>l</strong> seu<br />
coneixement. I<strong>de</strong>es que, a la vegada, l’apropen a Marx i que revisa contínuament en el seu<br />
treball. De fet, segons McLaren, el propi Marx és revisat per científics socials <strong>de</strong> diferents<br />
71 El 1973 finalitza la diplomatura en literatura anglesa a la Universitat <strong>de</strong> Waterloo i <strong>de</strong>sprés a la Universitat <strong>de</strong><br />
Toronto on aconsegueix una llicenciatura en educació, un màster en educació al Brock University’s College of<br />
Education (1984-85) i un doctorat a l’Institut d’Ontario per a Estudis en Educació <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Toronto.<br />
(Veure annex 3: Curriculum vitae Peter McLaren)<br />
72 McLaren apunta: “Vaig entrar en contacte amb la pedagogia crítica (…) <strong>de</strong>sprés d’haver assistit a un curs <strong>de</strong><br />
semiòtica i (…) ser alumne <strong>de</strong> Michel Foucault (..) Aquelles poques setmanes van canviar per sempre el meu<br />
coneixement <strong>de</strong> la pràctica <strong><strong>de</strong>l</strong> jo i la meva <strong>política</strong> revolucionària.” (McLaren, 1998, 224)