L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

XXXII). És a dir, assolir una consciència freireana respecte a la seva ubicació que pot ser
vendre la seva força de treball per a sobreviure.
En referència al concepte d’imperialisme, Freire argumenta que és un procés reformista que
no hauria d’afectar les relacions socials (Freire, 1990, 142) perquè considera que els éssers
humans formen part de la història (Freire, 1990, 195). O el que és el mateix, per a ser
subjectes hem de dirigir-nos críticament a la història com a actius i subjectes reals. Només es
pot construir si som crítics amb la nostra pròpia vida.
A partir d’aquí McLaren entén el capitalisme global com un nou imperialisme (McLaren,
Farahmandpur, 2006, 58) on perfila que adquireix una nova concepció centrada en la llei de
mercat (McLaren, Farahmandpur, 2006, 60).
Defensa la necessitat d’atacar el capital. Això significa no conèixer que l’estructura del capital
global determina la incapacitat per compartir el poder amb l’oprimit, la seva implicació en el
racisme, en el sexisme, i en les relacions homofòbiques, la seva relació funcional amb el
nacionalisme xenòfob, i la seva tendència a l‘imperialisme. Si més no, proposa superar el
poder del capital que té la humanitat. Això significa conèixer que l’estructura del capital
global determina la incapacitat per compartir el poder amb l’oprimit, la seva implicació en el
racisme, en el sexisme, i en les relacions homofòbiques, la seva relació funcional amb el
nacionalisme xenòfob, i la seva tendència a l’imperialisme. Idea freireana molt clara que
argumenta en la seva obra: Pedagogia de l’oprimit. Significa lluitar per desenvolupar un
concepte lateral, policèntric d’aliances anticapitalistes en la diversitat per a retardar el
moviment metabòlic del capitalisme. Significa buscar una filosofia educativa que estigui
dissenyada per a resistir la capitalització de la subjectivitat, una pedagogia crítica
revolucionària. Perquè McLaren creu que “el capitalisme constitueix la negació absoluta de
la humanitat, la personalitat i la llibertat i, com a tal, representa el límit de la lògica de la
dominació” (McLaren, 2005, 57). És a dir, McLaren planteja una crítica al capitalisme
perquè, igual que Freire, considera que és la causa de l’explotació i la pèrdua de la dimensió
humanista que aconsegueix l’alliberament. Considera que la clau per a la resistència és
desenvolupar una pedagogia crítica que doni la capacitat a la classe treballadora per a
descobrir com el valor de la seva força de treball és explotada pel capital, però també com la
iniciativa i la seva força poden destruir aquest tipus de determinació i forçar a una
recompensació de les relacions de classe.
99