L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

utòpic que categoritza la pedagogia crítica per ser massa abstracta o massa teòrica per aplicar-
la dins l’aula. En la seva defensa, McLaren argumenta l’aplicació d’una pedagogia crítica
revolucionària a l’aula (McLaren a McLaren, Farahmandpur, 2006, 307).
Aquesta recerca ha canviat el nostre horitzó. Amb aquests autors hem refermat la nostra
convicció d’una necessitat de transformació. Amb les lectures del seus textos, hem assolit un
nivell superior de claredat i propòsits ontològics. Llegir Freire i McLaren ha generat en
nosaltres una ràpida empatia vers el seu objectiu d’estudi: l’existència d’una injustícia a tot el
món, ritualitzada en la violència quotidiana de les institucions que operen per mitjà de
l’exclusió i de la discriminació. Hem trobat en els seus textos aquella forma tan clara
d’explicar sensacions socials que generen un malestar. Hem descobert la vinculació entre el
capitalisme i l’explotació. D’aquesta manera, ens hem convertit en crítics de la cultura
popular i de la forma en què aquesta modela les nostres vides. Hem aconseguit donar més
importància a la necessitat d’ajudar els alumnes a descobrir els seus propis privilegis i
treballar contrahegemònicament per a despertar la seva consciència social. Així doncs,
destaquem la necessitat que el camp pedagògic tingui professionals que entenguin l’educació
com un projecte polític i que trenqui les formes de dominació.
El que no podem deixar de dir, abans de finalitzar aquest treball, és el que ha suposat per a
nosaltres treballar durant més de tres anys sobre un autor que ha trencat esquemes. Un autor
que ens ha fet sentir propers a una realitat social que, tot i saber de la seva existència, ens ha
apropat a problemes vigents. Poc a poc, amb les constants lectures i el pas del temps creiem
que hem assolit la consciència que genera una maduresa conceptual.
Tant és així que, durant l’elaboració d’aquest treball, hem passat per moltes lectures de
llibres, articles, webs, etc., que ens han obert una ferida social. Una ferida que s’anava fent
més gran amb cada nova lectura. La pedagogia crítica revolucionària de McLaren, en relació a
la pedagogia crítica de Freire, ens ha aportat un malestar de la nostra consciència política,
educativa i social. Mai no podrem tornar a llegir de la mateixa manera en què vàrem
començar a llegir aquests autors. Amb reserves, però amb prou convicció, la capacitat de
sorprendre d’aquests autors ha modificat la nostra percepció de la societat. Ara ens trobem
ferits, amb ànsia de guariment social. Però avui, que finalitzem aquest treball, ens adonem que
hem de posar-hi punt final. No per acabar però sí per a deixar d’escriure aquesta investigació i
continuar llegint i pensant. I, si és el cas, potenciar aquesta recuperació de la societat.
112