L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

quan s’observa l’art... concretant encara més, quan escoltem Il trovatore de Verdi ens sentim
abordats per una realitat que ens sobrepassa. Escoltar Verdi ens aporta una gran passió i
desesperació perquè encara el tema de la mort d’una forma especial. Al·ludeix a una
subjectivitat que ens transforma. Quan sortim, no som els mateixos, és possible que haguem
canviat la nostra manera de pensar. S’ha produït una transformació. I això és l’hermenèutica.
Una experiència hermenèutica del diàleg a partir de l’experiència de l’art. 18 On l’intèrpret
entra en diàleg amb allò que l’interpel·la però no sense sortir-ne transformat. El que ens diu
l’obra d’art mai aconsegueix expressar-se conceptualment.
A partir d’aquí i, abans de finalitzar, no volem deixar de banda l’atac que existeix contra
l’hermenèutica. D’un temps ençà, vivim en un món carregat de xarxes globalitzades que han
fet que hermenèutica hagi perdut aparentment l’interès acadèmic que va tenir al segle XIX
com a mètode de les ciències humanes (Dilthey) i en el segle XX com a autocomprensió de
l’existència humana (Heidegger i Gadamer). L’hermenèutica dels segle XXI s’enfronta a un
desafiament teòric i pràctic de la tècnica digital. És a dir, l’avanç científic i tecnològic produït
per la invenció de l’ordinador i la creació de la xarxa digital és un desafiament per
l’hermenèutica filosòfica alhora que pren consciència de la rellevància dels processos digitals
per a la interpretació. Així doncs, mentre l’hermenèutica de textos es diferenciava d’acord a
certes disciplines com els textos bíblics o la interpretació de textos jurídics, i l’hermenèutica
filosòfica s’aplicava al mateix ésser humà com a intèrpret, l’hermenèutica digital es defineix
en la relació entre l’intèrpret dels programes digitals i la seva hibridació o bé heterogeneïtat
amb processos naturals i productes artificials (Capurro, 2007). De la mateixa manera, Gianni
Vattimo també considera que l’hermenèutica necessita aclarir a fons el seu significat filosòfic,
és a dir, precisar la seva ubicació en el conjunt del coneixement per no convertir-se en una
teoria relativista de la cultura (Vattimo, 1991,9-10).
Donant per fet que aquest atac existeix, tornem a fer ús de Gadamer per a la seva al·legació.
L’autor procedeix de la praxi concreta de les ciències i en aquestes, la reflexió del mètode és
un procediment natural i controlable. D’altra banda, aquesta reflexió hermenèutica s’avala
arreu en la pràctica de la ciència. Gadamer intenta oferir una aportació mediadora entre la
filosofia i les ciències (Gadamer, 1988, 642). A partir d’aquí, destacar com l’hermenèutica és
rellevant per a la teoria de la ciència atès que, amb la seva reflexió, descobreix condicions de
18 Quan parlem d’art creiem que cal fer referència a la lectura de textos, obres d’art, etc.
17