L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

A. Metodologia
En aquest subapartat, com ja hem comentat, volem desenvolupar millor la metodologia
emprada en la nostra recerca. De fet, explicar una de les parts fonamentals de la investigació.
Pretenem fer ús dels coneixements adquirits durant l’estudi de les assignatures del doctorat
d’Educació i Societat per desenvolupar les destreses i habilitats en el camp de la investigació.
Per fer-ho, en primer lloc, destacarem com la nostra recerca presenta una perspectiva
metodològica multi-instrumental que mostra una combinació d’instruments de recollida de
textos: l’hermenèutica com a interpretació de textos, la conversa amb McLaren i entrevistes
amb experts sobre el tema com Octavi Fullat i Ramon Flecha. 13 Intentem precisar que en
aquesta recerca no plantegem un procés d’una anàlisi i codificació de la informació com a
efecte d’haver aplicat uns instruments empírics. La nostra investigació fa ús de la metodologia
hermenèutica. És així doncs que proposem una recerca a partir de fonts primàries, textos i
converses dutes a terme que se’ns presenten com a eina principal per treballar i així respondre
a la nostra investigació.
Ens basem en l’hermenèutica com a línia metodològica. I per determinar aquesta disciplina,
concretem què és i per a què serveix, i quin és el seu ús, en paraules d’un autor fonamental
com Gadamer. 14 No podem deixar de banda que és un autor que se’ns presenta com
l’iniciador contemporani del mètode hermenèutic.
13 Les entrevistes es duen a terme amb Octavi Fullat l’11 de novembre del 2008, i amb Ramon Flecha el 25 de
novembre del 2008. Respecte a les converses mantingudes amb els experts, no han estat transcrites perquè no
són objecte de la nostra recerca. Dit d’una altra manera, el que ens interessa és confrontar la informació que
tenim amb el coneixement d’aquests experts en concret. S’estableix una entrevista informal que genera un clima
de conversa distesa per aconseguir l’objectiu que ens proposem: contrastar la informació necessària per a les
pretensions de la nostra investigació. No volem finalitzar sense destacar i agrair la informació rebuda a partir de
les entrevistes amb aquests experts. Tant un com l’altre són experts en el seu tema d’investigació. Flecha destaca
per la seva estreta relació amb Freire i el seu coneixement de McLaren i amb ell vàrem poder precisar temes
claus respecte als autors. Flecha és un potenciador a nivell estatal i gairebé mundial de la força freireana amb la
qual, tal i com ens explica, Freire va fer canviar el vocabulari pedagògic allà on, en els anys 80 les publicacions
pedagògiques (Quaderns de Pedagogia) feien ús de conceptes com currículum, adaptació curricular, etc., per
passar, amb la influència freireana, a utilitzar, actualment, conceptes com família, comunitat, llenguatge, etc. És
a dir, Flecha ens recorda la vigència de nocions freireanes. En relació a Fullat, ens apropa a l’epistemologia de la
investigació. Ens centra en la investigació antropològica i epistemològica del fet educatiu i les seves funcions en
el món de la vida. Idea clau per un bon treball de recerca.
14 Ens centrem en Gadamer sense deixar de banda que influeixen en el seu pensament autors importants en la
reflexió hermenèutica com Schleiermacher, Dilthey i Heidegger, però que no són objecte de la nostra
investigació. Tindrem present, seguint Grondin que “l’hermenèutica té dues paternitats: En primer lloc,
Nietzsche que parla poc de l’hermenèutica i treballa la filosofia universal de la interpretació i, en segon lloc,
Heidegger que considera que l’hermenèutica no té res a veure amb els textos sinó amb l’existència mateixa.” És
a dir, creu en una hermenèutica dels textos que passa a ser hermenèutica de l’experiència. I a partir d’aquesta
segueix a un dels “grans representants de l’hermenèutica contemporània, Gadamer” que continua en certa forma
13