L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

capitalisme com a futur (Freire, 1997, 40). A partir d’aquí, Freire s’adona que el
neoliberalisme és un nou sistema econòmic instaurat pel capitalisme amb la seva política de
mercantilització de l’educació que ha menyspreat la pròpia professió de l’educador/a. Freire
és crític amb el neoliberalisme. Creu que els neoliberals creuen en la mort de la història, de les
ideologies i de la desaparició de les classes socials. 68 Encara més, considera que el discurs
neoliberal creu en la fi d’un temps i el retrobament amb nous temps. I insinua que els
discursos neoliberals no tenen la força suficient per acabar amb les classes socials i decretar la
inexistència d’interessos antagònics entre elles, igual que no tenen força per acabar amb els
conflictes i la lluita entre elles. Per tant, no creu que el discurs neoliberal pugui esborrar
l’existència de classes socials (Freire, 2005, 89). El neoliberalisme creu que les classes socials
han desaparegut en contra d’una defensa freireana que postula que les classes socials
continuen existint i lluitant per interessos propis (Freire, 2005, 89). Així doncs, davant
d’aquesta situació, Freire argumenta que si el discurs neoliberal no pot trencar amb
l’existència de les classes socials, 69 aleshores les posicions dogmàtiques i autoritàries que
caracteritzen el socialisme realista i que es troben en la base del discurs i de la pràctica
vertical de la organització no poden mantenir-se de cap manera (Freire, 2005, 112).
En tercer lloc, exposem el plantejament freireà com a solució.
Freire parla de la necessitat de posicions radicals per superar veritats universals i úniques i
l’acomodació pragmàtica als fets, com si s’haguessin tornat immutables i modernistes. Un
plantejament que no es pot tractar de forma parcial, acceptant alguns elements i descartant-ne
d’altres. No existeixen possibilitats d’una pràctica pedagògica si no existeix un compromís
social per part de l’educador/a ni si no es posa en joc una concepció política de l’educació. I
és llavors que Freire proposa una possible solució. Defensa la necessitat de posicions radicals
per superar, per una banda, els sectarismes basats en veritats universals úniques i, per l’altra,
les acomodacions pragmàtiques als fets, com si aquests haguessin estat immutables (Freire,
2005, 48). Freire creu que la lluita democràtica contra la malignitat del capitalisme ha de ser
possible. Però per a què succeeixi és necessari superar la certesa excessiva amb la qual els
marxistes es declaren moderns i, amb humilitat davant les classes populars, tornar-se
postmoderns, menys segurs de les certeses (Freire, 2005, 92).
68 En referència a les classes socials, tinguem en compte que Freire planteja com la lluita entre les classes no és
pròpia de Marx. Citem a Freire: “A propòsit de les classes socials i de la lluita entre elles de les que s’acusa a
Marx com si aquest fos una espècie d’inventor d’aquestes, és necessari veure la carta que escriu a J.
Weydemeyer (...) on declara que no li pertany el mèrit d’haver descobert l’existència de classes en la societat
moderna ni la lluita entre elles” (Freire, 2003a, 187).
69 Volem destacar que McLaren treballarà molt el tema de les classes socials, com veurem posteriorment.
57