L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

En darrer lloc, com hem comentat anteriorment, no deixem de banda que una influència
decisiva sobre Freire és la del marxisme humanista. Influència que es denota clarament ja en
la seva obra L’educació com a pràctica de la llibertat on realitza una descripció de la societat
brasilera com una mostra de l’aplicació del mètode marxista d’anàlisi de la història (Freire,
1994, (pps. 13-41)). A Freire li interessa fonamentalment la formació de les consciències en
relació a les condicions econòmiques i polítiques que envolten l’individu (Botey a Freire,
1994, XXXII). A Pedagogia de l’Oprimit, també es percep aquesta influència. El context de
la repressió social fa aparèixer el concepte de “classes” i expressions com “conflicte de
classes”, “acció cultural” i “consciència de classes” (Freire, 2003a, 195). Conceptes que
demostren encara més la seva relació amb el marxisme. 33
I és a partir de les teories de Marx i Hegel que Freire construeix la seva crítica a la religió, 34 la
filosofia i l’alienació política, social i econòmica. Per a Freire, educar consisteix en mostrar
implícitament que no existeixen plans a priori, que sols les eleccions personals de l’educand
constitueixen el seu futur. Freire ho reflecteix així: “L’educació es refà constantment en la
praxi. Per ésser, ha d’estar essent.” (Freire, 2003a, 96). O el que és el mateix, una persona
s’educa de forma no prefixada i s’educa davant de les possibles contingències. Així, la funció
dels educadors hauria de ser apropar la seva llibertat a l’educand i mostrar-la. L’educador
ensenya per adquirir responsabilitat. Respecte a aquesta filosofia, contempla el concepte de
persona en el seu sentit espiritual i evangèlic. Subratlla la dimensió personal, comunitària i
universal del món. I aleshores, el seu pensament és una reacció contra la colonització de la
qual és objecte la societat del Brasil. En aquest punt, destaquem la seva postura cristiana.
Freire és un cristià que es declara catòlic. I les seves activitats d’exiliat, principalment a
l’Àfrica, es troben lligades a l’església catòlica.
Així doncs, tots aquest moviments són, en conjunt, una altra influència en el pensament
freireà.
33 Com apunta McLaren en un dels seus correus electrònics: “Lamento que Freire no fos més clàssicament
marxista en aquest aspecte; ell estava més centrat en La dialèctica de lo concreto de Kosik. Jo solia treballar
molt amb Victor Turner en els meus primers treballs.” (2 de novembre del 2008). Sobre el tema del marxisme en
parlarem més extensament en el punt 1.3.1. El capitalisme.
34 Tindrem present que Freire era un home profundament religiós que es confessa cristià-catòlic dins de la més
profunda línia judeo-cristiana (Blanco, 1982, 18).
27