L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

hem argumentat amb la crítica de Weiler, s’adona del seu error i McLaren amplia el seu
coneixement basat en la diferenciació a través de relacions socials. A partir d’això Freire
afirma la necessitat de reconèixer les construccions de força i autoritat d’una societat
esquerdada per desigualtats de poder i divisions exclusivistes de privilegis (Freire a McLaren,
Leonard, 2003, 13). Amb això però, també reconeix la consciència de Freire sobre aquestes
omissions (McLaren, 2001, 223)
Però el que no podem deixar de banda és el fet que McLaren critica la pedagogia freireana
per no abordar debats polítics actuals al voltant de la pedagogia i de la política de la
postmodernitat. No obstant això, també apunta que aquesta crítica es corregeix amb debats
com a descobriments en curs que es centren en dues possibilitats: la negació de la història i
de l’acció humana o el reconeixement de la història com una experiència humana necessària
(McLaren, 1998a, 57).
2.3.2. La funció política de l’educador/a en educació
Per acabar, en aquesta relació d’idees entre aquests autors volem analitzar la funció política de
l’educador. En primer lloc parlarem de la neutralitat de l’educador per continuar amb la
comparació de l’ensenyament tradicional amb la pedagogia crítica revolucionària.
Primerament, establim la influència de Freire sobre la funció política de l’educador de
McLaren. Per tant, mentre Freire suggereix que l’educador mai pot ser neutral políticament
(Freire, 1990, 176) McLaren certifica el caire polític freireà així com la seva neutralitat.
McLaren es posiciona en defensa de Freire i de la necessitat de tenir present que qualsevol
pràctica educativa alternativa no pot ser neutral (McLaren, a McLaren, Leonard, 2003, 64).
Val la pena dir que, per a McLaren, és el coneixement adquirit a l’escola el que mai pot ser
neutral perquè és una construcció social profundament arrelada en els nexes de relacions de
poder. (McLaren, 2005, 267). El coneixement es troba socialment construït i això significa
que el món en què vivim es construeix simbòlicament en funció de la interacció social amb la
resta i es presenta dependent de la cultura, del context, de les costums i de l’especificitat
humana (McLaren 2005, 267). O sigui, McLaren, segueix ferventment Freire en aquest punt
tan important per a una educació política. Tant és així que defensa com l’educador sempre
presenta un discurs ideològicament carregat o relacionat amb altres contextos. Per aquesta
101