L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

En aquest punt, tot i la visió plantejada, hem evidenciat la defensa de McLaren que afirma la
discrepància amb la idea que el marxisme s’hagi rebutjat perquè hagi assolit el seu punt àlgid
amb l’aparició del capitalisme. Creu fermament que la teoria marxista por estar passada de
moda però no li manca el fonament conceptual per proporcionar l’anàlisi que es necessita amb
urgència en el capitalisme.
En resum, es planteja la fi de les classes per a poder enfortir l’opressió de l’empresari per
damunt del treballador. És aleshores que tornem, en l’obra de McLaren, a la dualitat
d’opressió freireana: opressor i oprimit. I la història continua reproduint-se.
Aleshores, McLaren planteja una solució davant de l’opressió que també ataca Freire. Proposa
una consciència crítica acompanyada d’una auto-reflexió crítica. Identifica opressió a través
de la participació. És a dir, considera que l’opressió es pot solventar amb una consciència
crítica freireana i una reflexió de la pròpia persona en la qual s’estableixi quins són els
paràmetres que condicionen aquesta opressió. És aleshores que, després d’un estat de
consciència crítica, ens adonem del perill de la situació pel que fa a la societat.
En cinquè lloc, hem evidenciat que el capitalisme ha estat tractat per tots dos autors. Tant un
com l’altre han vist el capitalisme com el causant de totes les injustícies causades per
l’opressió. Freire en l’explotació del burgesos sobre el proletariat i McLaren en el sistema de
dominació universal que es mou entre l’economia, la societat i l’educació.
Creiem que és necessari superar el poder del capital que té la humanitat perquè és un poder
malmès i contaminat. Pensar en una pedagogia antiimperialista, com proposa McLaren, pot
ser una possible solució però, només això, és insuficient. Caldrà a més, lligar la teoria
educativa a un nou projecte polític que ens recordi la necessitat d’entrellaçar la política amb
l’educació i que pugui enfrontar l’ofensiva de la globalització del capital per relacionar-los
amb la pedagogia de la resistència. La resistència no només ha de consistir en combatre
l’opressió, sinó en fer-ho per mitjà de l’opressió mateixa a través d’una implicació ideològica
i d’una transformació de les relacions socials opressives. McLaren passa de comprendre les
relacions socials del capitalisme a veure la necessitat d’una revolució, una lluita
revolucionària que va més enllà de la relació educador-educand
109