L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

si (...) no aconsegueix proporcionar la base teòrica necessària que permeti
plantejar alternatives més progressistes i pragmàtiques per a les teories i les
perspectives que ell crítica.” (McLaren, 2001, 218)
I una de les raons per a aquesta afirmació és que es produeixen pocs exemples que ajudin a
entendre com els educadors han de passar del pensament crític a la pràctica educativa
(McLaren, 2001, 218). No obstant això, creu que la debilitat de Freire constitueix també el
nucli de la seva força i contribueix a garantitzar la durabilitat del seu pensament (McLaren,
2001, 218).
En resum, el consens cultural i pedagògic de Freire constitueix l’inici de l’acte d’educar i es
basa en un consens entre educador i educand. És a dir, l’objectiu actiu de l’educador és que
l’educand creixi i maduri fins al punt en què, des de la perspectiva cultural i cognitiva, pugui
sentir les coses d’una forma diferent al seu educador. Aquest disens, de fet, és el que permet
el desenvolupament de la consciència crítica de l’alumne. És aleshores que aquesta dialèctica
entre disens i consens es constitueix per a Freire en una part essencial del procés pedagògic.
El consens s’ha de trobar per mitjà del disens, i a la inversa, el disens és el resultat d’un
consens previ. Només adaptant aquesta relació dialèctica és possible una pràctica alliberadora
del disens. En aquest punt, la pedagogia del disens per al nou mil·leni proposada per McLaren
es construeix precisament sobre aquesta mateixa concepció dialèctica del disens i del consens
(McLaren, 1998a).
En aquest punt també voldríem destacar la diferència entre el llenguatge de l’educador per a
Freire i per a McLaren. Freire, com ja hem comentat, va ser criticat pel seu pensament però
no tant pel seu llenguatge (Freire, 2005, 70). Davant d’això McLaren, ja en la seva primera
obra, La vida a les escoles, fa ús d’un llenguatge dens per a la comprensió:
“considero que el llenguatge i les qüestions teòriques que plantejava,
deixaven perplexos els Estats Units. (...) Els lectors consideraven que la
teoria era massa densa i el llenguatge molt literari.” (McLaren, 1998a, 228)
De fet, si realitzem aquesta relació d’idees és perquè volem interpretar per què cap dels dos és
entès en la seva totalitat, ja sigui pel llenguatge en McLaren com pel propi pensament (Freire
i McLaren). És possible que proposessin un plantejament d’idees contràries a la societat en la
que vivien?
91