L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
1.3.2. La funció <strong>política</strong> <strong>de</strong> l‘educador/a en educació<br />
En aquest punt sobre la funció <strong>política</strong> <strong>de</strong> l’educador parlarem en primer lloc <strong>de</strong> la neutralitat<br />
<strong>política</strong> <strong>de</strong> l’educador per continuar amb la comparació amb l’ensenyament tradicional.<br />
Primerament, plantegem la necessitat freireana <strong>de</strong> tenir present que l’educador mai pot ser<br />
neutral <strong>política</strong>ment i que a més, això li exigeix eticitat (Freire, 2005, 74). Tanmateix assevera<br />
la necessitat <strong>de</strong> concretar com l’educador/a no és <strong>política</strong>ment neutre i cal que ho exposi:<br />
“No tinc per què callar, per què ocultar la meva opció <strong>política</strong> i assumir una<br />
neutralitat que no existeix” (Freire, 2003b, 61).<br />
És a dir, Freire planteja que l’educador/a, en la seva acció, mai és ni ha <strong>de</strong> ser neutral<br />
<strong>política</strong>ment.<br />
Tot i que això no li doni cap po<strong>de</strong>r a l’educador davant <strong>de</strong> l’educand, com hem anat comentant<br />
en les capacitats innates <strong>de</strong> l’educador, Freire creu que el paper <strong>de</strong> l’educador es basa en<br />
contribuir positivament perquè l’educand sigui qui controla la seva formació amb l’ajuda <strong>de</strong><br />
l’educador.<br />
Una ètica basada en el fet que l’educació és directiva i <strong>política</strong> amb la conseqüent <strong>de</strong>manda <strong>de</strong><br />
respecte pels educands. D’alguna manera, Freire proposa que l’educador <strong>de</strong>fensi una<br />
i<strong>de</strong>ologia intrínseca que el condiciona en els seus arguments. És per això que presenta la<br />
<strong>política</strong> com una qualitat <strong>de</strong> la pràctica educativa: la qualitat <strong>de</strong> no po<strong>de</strong>r ser neutral (Freire,<br />
1990, 176). Per tant, segons Freire ensenyar <strong>de</strong>mana reconèixer que l’educació és i<strong>de</strong>ològica<br />
(Freire, 2003b, 98). És així com la dimensió <strong>política</strong> <strong>de</strong> l’educació elu<strong>de</strong>ix la impossibilitat <strong>de</strong><br />
consi<strong>de</strong>rar una activitat neutra. No és possible entendre l’educació com una activitat que<br />
pugui ser plantejada exclusivament <strong>de</strong>s d’una dimensió tècnica i metodològica, <strong>de</strong>ixant <strong>de</strong><br />
banda els problemes socials, econòmics, polítics i culturals. Per a Freire, l’activitat educativa<br />
ha d’assumir un compromís social i polític. Però aquesta opció <strong>política</strong> no pot ser partidista<br />
sinó ètica i <strong>política</strong>. Dit d’una altra manera, l’activitat educativa ha <strong>de</strong> ser realitzada en<br />
igualtat d’oportunitats i sense cap mena <strong>de</strong> discriminació.<br />
Amb això es percep que Freire no és autoritari i respecta les visions diferents <strong>de</strong> la seva.<br />
Respecta les opcions partidistes <strong><strong>de</strong>l</strong>s alumnes però no per treballar amb ells. Observa que<br />
existeix un error social on es produeix la tendència a no assumir la naturalesa <strong>política</strong> <strong>de</strong><br />
l’educació. És en aquest cas que adverteix que tota pràctica educativa té implícita una<br />
naturalesa <strong>política</strong> que cal tenir en compte. L’acció d’ensenyar és un acte <strong>de</strong> responsabilitat<br />
61