L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

1.3.2. La funció política de l‘educador/a en educació
En aquest punt sobre la funció política de l’educador parlarem en primer lloc de la neutralitat
política de l’educador per continuar amb la comparació amb l’ensenyament tradicional.
Primerament, plantegem la necessitat freireana de tenir present que l’educador mai pot ser
neutral políticament i que a més, això li exigeix eticitat (Freire, 2005, 74). Tanmateix assevera
la necessitat de concretar com l’educador/a no és políticament neutre i cal que ho exposi:
“No tinc per què callar, per què ocultar la meva opció política i assumir una
neutralitat que no existeix” (Freire, 2003b, 61).
És a dir, Freire planteja que l’educador/a, en la seva acció, mai és ni ha de ser neutral
políticament.
Tot i que això no li doni cap poder a l’educador davant de l’educand, com hem anat comentant
en les capacitats innates de l’educador, Freire creu que el paper de l’educador es basa en
contribuir positivament perquè l’educand sigui qui controla la seva formació amb l’ajuda de
l’educador.
Una ètica basada en el fet que l’educació és directiva i política amb la conseqüent demanda de
respecte pels educands. D’alguna manera, Freire proposa que l’educador defensi una
ideologia intrínseca que el condiciona en els seus arguments. És per això que presenta la
política com una qualitat de la pràctica educativa: la qualitat de no poder ser neutral (Freire,
1990, 176). Per tant, segons Freire ensenyar demana reconèixer que l’educació és ideològica
(Freire, 2003b, 98). És així com la dimensió política de l’educació eludeix la impossibilitat de
considerar una activitat neutra. No és possible entendre l’educació com una activitat que
pugui ser plantejada exclusivament des d’una dimensió tècnica i metodològica, deixant de
banda els problemes socials, econòmics, polítics i culturals. Per a Freire, l’activitat educativa
ha d’assumir un compromís social i polític. Però aquesta opció política no pot ser partidista
sinó ètica i política. Dit d’una altra manera, l’activitat educativa ha de ser realitzada en
igualtat d’oportunitats i sense cap mena de discriminació.
Amb això es percep que Freire no és autoritari i respecta les visions diferents de la seva.
Respecta les opcions partidistes dels alumnes però no per treballar amb ells. Observa que
existeix un error social on es produeix la tendència a no assumir la naturalesa política de
l’educació. És en aquest cas que adverteix que tota pràctica educativa té implícita una
naturalesa política que cal tenir en compte. L’acció d’ensenyar és un acte de responsabilitat
61