L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

Proposa l’hermenèutica com a eina per entendre la vida. En efecte, no creu que només sigui
una qüestió científica sinó que cal tenir present l’experiència humana. I ho argumenta dient:
“Comprendre i interpretar textos no és només una instància científica, sinó
que pertany amb tota evidència a l’experiència humana del món.”
(Gadamer, 1988, 23)
Per tant, copsa l’hermenèutica com una eina per entendre la vida humana. Es basa en una
interpretació per comprendre textos on la comprensió d’allò escrit en el text consisteix en
l’elaboració prèvia, que serà contínuament revisada en base al que vagi resultant conforme
s’avança en la penetració del sentit (Gadamer, 1988, 333). És a dir, a partir del text,
interpretem en funció de la perspectiva pròpia de les situacions que ens envolten. Tanmateix,
Gadamer entén l’hermenèutica com quelcom que és comprensible o ens porta a la
comprensió: una exegesi de la narració.
És així doncs que Gadamer suscita l’hermenèutica com una ciència i l’art de la interpretació de
textos. El significat del qual no queda tancat en un escrit. L’última paraula d’un text és una
història de lectures inacabables. Cal insistir en que aquell qui llegeix és qui dona sentit al text i
forma part important del seu significat (Fullat, 1995, 228). El mètode hermenèutic intenta
llegir, des de la perspectiva del lector, un text carregat de significacions i l’hermenèutica, el
que fa, és treballar sobre les narracions que posseeixen veritats històriques que no són mai
eternes (Fullat, 1995, 228). O sigui, seguint la idea de Fullat, l’hermenèutica no és totalitària ni
presenta veritats absolutes.
Tot i això, no podem deixar de banda que Gadamer agafa l’hermenèutica carregada per una
vella tradició que ha generat malentesos. A partir d’aquí, igual que Heidegger, genera un
canvi en la direcció de l’hermenèutica. 16 Gadamer vol descobrir la naturalesa de la
comprensió humana a nivell teòric i metodològic on la veritat es trobi lligada al mètode i no
es pugui considerar una sense l’altra (Gadamer,1988, 332-377). En primer lloc, s’aparta de la
recerca objectiva d’una base epistemològica i metodològica ferma per a la investigació
científica del significat per desenvolupar-se en una direcció ontològica. Dit d’una altra
manera, crítica els enfocaments moderns que busquen conformar el mètode de les ciències
humanes en relació al mètode científic. En segon lloc, l’hermenèutica sobrepassa el terreny de
16 Heidegger introdueix una nova concepció a l’hermenèutica en deixar de considerar-la com a única forma de
comprendre l’esperit d’altres èpoques i conceptualitzar-la com una forma fonamental de situar l’home en el món.
A partir d’aquí, l’hermenèutica es converteix en una filosofia que identifica la veritat com una interpretació
històricament situada, que és la concepció gadameriana.
15