20.06.2013 Views

L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

quelcom local igual que quelcom nacional sorgeix <strong>de</strong> quelcom regional,<br />

quelcom continental <strong>de</strong> quelcom nacional i quelcom mundial <strong>de</strong> quelcom<br />

continental.” (Freire, 2005, 83)<br />

Per aquesta raó, consi<strong>de</strong>ra un error mantenir-se en quelcom local <strong>de</strong>ixant <strong>de</strong> banda la visió <strong><strong>de</strong>l</strong><br />

tot. Com comentàvem en la part d’influències i<strong>de</strong>ològiques en el pensament <strong>de</strong> Freire, la seva<br />

metodologia està <strong>de</strong>terminada contextualment on el marc <strong>de</strong> referència està <strong>de</strong>finit per la<br />

història i mai pot ser rígid ni universal, sinó que necessàriament ha <strong>de</strong> ser construït pels<br />

homes i dones com a agents amb la capacitat <strong>de</strong> transformar la realitat. S’ha <strong>de</strong> tenir en<br />

compte que cal pensar i treballar perquè l’individu particular adquireixi un nivell <strong>de</strong><br />

consciència amb la capacitat <strong>de</strong> transformació. De fet, l’autor <strong>de</strong>fensa una pedagogia que<br />

abordi el problema <strong>de</strong> l’autentificació <strong><strong>de</strong>l</strong>s humans a través d’aquesta transformació.<br />

En segon lloc, parlem <strong>de</strong> les capacitats <strong>de</strong> l’educand.<br />

Freire critica l’educació bancària que no creu en l’experiència <strong>de</strong> l’alumne. I és a partir<br />

d’aquí, si els alumnes han d’arribar a un nivell <strong>de</strong>terminat, que l’educador/a adquireix tot el<br />

protagonisme. És en aquest cas quan l’educador/a fixa els objectius, els mèto<strong>de</strong>s, els ritmes,<br />

les activitats i les proves i criteris d’avaluació. I, aleshores, la seva funció és omplir <strong>de</strong><br />

coneixement els alumnes. I vet aquí com l’alumne es<strong>de</strong>vé únicament un element passiu i<br />

sense criteri, que no participa. I<strong>de</strong>a que exposa Freire davant <strong>de</strong> la qual no és partidari atès<br />

que la narració dominant <strong>de</strong> l’educador condueix a l’educand a la memorització mecànica<br />

d’allò que diu per davant <strong>de</strong> la conscientització que pugui assolir l’educand (Freire, 2003a,<br />

76).<br />

Per a l’autor, els educands no són recipients que calgui omplir <strong>de</strong> coneixement. Pensa que<br />

tenen sabers abans <strong>de</strong> rebre altres coneixements. I per això, intenta donar vali<strong>de</strong>sa al sabers<br />

que tenen i consi<strong>de</strong>rar-los com a coneixement (Freire, 2005, 81). En aquest punt, entenem que<br />

Freire contempla el <strong>concepte</strong> <strong>de</strong> “sabers” com quelcom que s’aprèn <strong>de</strong> la vida mateixa i <strong>de</strong> les<br />

seves vivències diàries mentre el <strong>concepte</strong> <strong>de</strong> “coneixement” és aquell que fa referència a un<br />

aprenentatge après.<br />

Tan és així que ensenyar <strong>de</strong>mana escoltar i respectar la lectura <strong><strong>de</strong>l</strong> món <strong><strong>de</strong>l</strong>s educands, perquè<br />

d’aquesta forma és més fàcil entendre el món <strong>de</strong>s d’una visió crítica. És a dir, creure que<br />

l’experiència <strong><strong>de</strong>l</strong>s educands és un tret imminentment important. Relacionar la realitat que els<br />

envolta amb el contingut que se’ls ensenya. En altres paraules, els educadors/es mai po<strong>de</strong>n<br />

50

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!