L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

quelcom local igual que quelcom nacional sorgeix de quelcom regional,
quelcom continental de quelcom nacional i quelcom mundial de quelcom
continental.” (Freire, 2005, 83)
Per aquesta raó, considera un error mantenir-se en quelcom local deixant de banda la visió del
tot. Com comentàvem en la part d’influències ideològiques en el pensament de Freire, la seva
metodologia està determinada contextualment on el marc de referència està definit per la
història i mai pot ser rígid ni universal, sinó que necessàriament ha de ser construït pels
homes i dones com a agents amb la capacitat de transformar la realitat. S’ha de tenir en
compte que cal pensar i treballar perquè l’individu particular adquireixi un nivell de
consciència amb la capacitat de transformació. De fet, l’autor defensa una pedagogia que
abordi el problema de l’autentificació dels humans a través d’aquesta transformació.
En segon lloc, parlem de les capacitats de l’educand.
Freire critica l’educació bancària que no creu en l’experiència de l’alumne. I és a partir
d’aquí, si els alumnes han d’arribar a un nivell determinat, que l’educador/a adquireix tot el
protagonisme. És en aquest cas quan l’educador/a fixa els objectius, els mètodes, els ritmes,
les activitats i les proves i criteris d’avaluació. I, aleshores, la seva funció és omplir de
coneixement els alumnes. I vet aquí com l’alumne esdevé únicament un element passiu i
sense criteri, que no participa. Idea que exposa Freire davant de la qual no és partidari atès
que la narració dominant de l’educador condueix a l’educand a la memorització mecànica
d’allò que diu per davant de la conscientització que pugui assolir l’educand (Freire, 2003a,
76).
Per a l’autor, els educands no són recipients que calgui omplir de coneixement. Pensa que
tenen sabers abans de rebre altres coneixements. I per això, intenta donar validesa al sabers
que tenen i considerar-los com a coneixement (Freire, 2005, 81). En aquest punt, entenem que
Freire contempla el concepte de “sabers” com quelcom que s’aprèn de la vida mateixa i de les
seves vivències diàries mentre el concepte de “coneixement” és aquell que fa referència a un
aprenentatge après.
Tan és així que ensenyar demana escoltar i respectar la lectura del món dels educands, perquè
d’aquesta forma és més fàcil entendre el món des d’una visió crítica. És a dir, creure que
l’experiència dels educands és un tret imminentment important. Relacionar la realitat que els
envolta amb el contingut que se’ls ensenya. En altres paraules, els educadors/es mai poden
50