L'Actualitat del concepte d'educació i política de Paulo ... - Recercat

de relacions públiques per part de les administracions educacionals (McLaren, 2001, 198).
Però, no obstant això, Pedagogia de l’Oprimit es transforma en un punt d’inflexió de molts
lectors i comentaristes, teòrics i pedagogs, analistes i activistes que reflexionen fins a quin
punt una pedagogia forjada en el Tercer Món llatí és aplicable a les rutines quotidianes, a les
relacions i a les institucions del Primer Món (McLaren, Lankshear, 2007, 48). Concretant,
McLaren i Lankshear destaquen el canvi que provoca el pensament freireà llatinoamericà que
es podria extrapolar a la resta del món.
A partir d’aquí, destaquem com a vigent l’aportació de Freire en política i reforma educativa
que desencadena una lluita per les desigualtats socials i econòmiques que es podrien satisfer
amb l’educació i la consciència crítica. Idea base que posteriorment trobem en l’obra de
McLaren: 54
“Durant els últims 15 anys he escrit una considerable quantitat de pàgines
sobre Paulo: la seva obra, que no ens sorprèn en algú que durant 25 anys ha
estat compromès amb la transformació educacional, (...) com en els recintes
políticament aïllats.” (McLaren, 2001, XXVI)
Per tant, McLaren ens manifesta la seva defensa freireana a partir del seu constant treball
sobre l’autor. No deixem de banda que treballar un autor durant tant de temps ajuda a la
comprensió del seu pensament.
És així doncs que, actualment, la influència de Freire abasta més enllà del camp
d’alfabetització i inclou desenvolupaments de l’educació del treball social, l’economia, la
sociologia, la teologia de l’alliberament, la recerca participativa i la pedagogia crítica. 55 I
autors com Flecha ho perpetuen. (Flecha a Araújo, 2007, 172). Per aquest fet, el mateix
Flecha ens mostra la incandescència freireana. És a dir, Flecha ens argumenta la situació dels
anys 80 on es menysprea Freire pel seu baix nivell científic. Davant del que argumenta el
mateix Flecha, que qui oposa la ciència als somnis en educació no pot ser científic (Vieites,
2006, (pp.26-27)).
54 Creiem important destacar alguns articles publicats per McLaren sobre l’obra i pensament de Freire. D’entre
altres, veure Da Silva, McLaren a McLaren, Leonard, 2003, (pps. 61-72), (pps. 73-126). Així com McLaren,
Lankshear, 2007, (pps. 47-62), íbid., (pps. 305-334), McLaren a Araújo, 2004, (pps. 151-166).
55 Un exemple d’això és IALA/PAULO FREIRE, que és un espai de l’Institut Agroecològic Llatinoamericà
d’Estudis Camperols, Indígenes i Afrodescendents. Afavoreix la socialització a partir de la qual és, el que fa i
cap a on es projecta com a institució d’ensenyament superior dirigit als joves camperols de Llatinoamèrica i el
Carib. Els seus principis són: l’alineament polític de La Vía Campesina Internacional i la Pedagogia i filosofia de
Paulo Freire, en qui inspiren el seu nom.
39